No beguis de la font!

Cànoves (Vallès Oriental) és, en essència, un petit nucli a les portes del Montseny. El nom sembla tractar-se d’un compost de ‘cases’ i ‘noves’.

El fet de ser un lloc tranquil, envoltat de natura i a prop de Barcelona ha motivat un considerable augment de població en els darrers anys.

Cànoves. Vallès Oriental

Can Parera, la tranquil·la remor de l’aigua.

Avui, de la mà de l’amic Ramon Solé, autor del bloc Fonts naturals, aigua, muntanya i més he pogut descobrir detalls de la vila que, d’una altra manera mai hagués vist.

A mà esquerra, a l’entrada del poble, la Font de Can Parera ens recorda aquells temps en què la gent freqüentava els racons ombrívols per petar la xerrada. Ara, tot i que encara raja, resta en el més absolut anonimat.

Cànoves. Vallès Oriental

Un indret fresc i relaxant.

Can Parera es troba documentada al segle XV i es té constància que els hereus van seguir vivint fins al segle XVIII. Com la majoria de masos del voltant, l’aigua de la font es recollia en una pica que s’utilitzava de safareig. L’aigua sobrant s’aprofitava per regar els camps i horts.

A mà dreta, a l’altra costa d’un descampat, s’aixeca la Rectoria, edifici del segle XVI, una masia molt modificada, però que encara conserva interessants elements originals. Amb el temps, va ser el lloc de residència dels rectors de la propera església.

Cànoves. Vallès Oriental

Patrimoni que necessita protecció.

Davant, un malmès safareig, amb la singularitat de què encara conserva el mecanisme per tapar el desguàs.

Cànoves. Vallès Oriental

Idees senzilles que funcionen.

L’església de Sant Muç era romànica en els seus orígens, però va ser molt modificada en segles posteriors.

Cànoves. Vallès Oriental

Dominant la vila.

Sant Muç o Muci de Bizanci, va ser un cristià que va tenir la genial idea de derruir un altar dedicat a Bacus. Podeu imaginar que als romans no els va fer gens de gràcia i el van decapitar allà pel segle IV. El culte a aquest sant va arribar als nostres paratges amb l’expansió bizantina del segle VI, però es venera a pocs llocs, com Cànoves, Rubí i Barcelona.

Cànoves. Vallès Oriental

Una finestra oberta el 1643.

El camí que ressegueix la riera conserva algunes fonts i safareigs, la majoria sense ús, com l’amagada font del Pipaire, també anomenada font del Castell. La construcció de xalets i urbanitzacions ha malmès moltes vetes d’aigua o les ha desviat cap a altres indrets.

Cànoves. Vallès Oriental

La font esborrada per la natura.

La Font del Molí de l’Antic tampoc raja i una divertida rajola ens avisa que, encara que hi hagués aigua, aquesta no seria potable. La rajola, tot i no saber l’autor, està fabricada per Ceràmiques Pahissa, del carrer Llibreteria de Barcelona, un prestigiós comerç fundat el 1934.

Cànoves. Vallès Oriental

Fins i tot els animalets fugen.

Molt a prop trobem les restes del castell de Cànoves. Aquesta construcció militar del segle XII, era en una zona estratègica de pas coneguda com la Porta del Montseny. Hi ha pendent un llarg litigi per enderrocar una construcció  moderna adossada.

Cànoves. Vallès Oriental

Els vells temps de la reconquesta.

Podeu continuar el passeig i gaudir de la natura fins a arribar al pantà o bé tornar i fer un bon àpat a qualsevol restaurant de la vila.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “No beguis de la font!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s