Càrrec vitalici

Fa anys vaig veure un plafó ceràmic a Vilassar de Mar (Maresme) que diu: ‘Ntra. Sra. del Rosario alcaldesa honoraria-perpetua’. De fet, encara diu San Juan de Vilasar, topònim que li van posar a la vila en aquells temps en què els noms havien de servir a la ‘causa’. Dins una banda, un text diu: ‘Patronato provincial de la Fiesta del Árbol de Exma. Diputación de Barcelona. I Fiesta del Árbol’.

Quina va ser la meva sorpresa quan després vaig trobar el mateix a Calella, tot i que amb petits canvis al text. Aquí es parla de ‘Repoblación forestal’.

Rosari. Vilassar de Mar

Carrer del Rosari, 1. Vilassar de Mar.

Els orígens de la festa.

Sempre resulta complicat trobar informació fiable de fa més d’un segle. Per això us exposo dos possibles orígens de la Festa de l’Arbre. Cadascú triï la que trobi més adient. Jo només exposo els fets.

Opció A.

Rafael Puig i Valls va ser un enginyer forestal molt implicat amb la conservació de la naturalesa. Tant és així que no va parar fins a dedicar un dia per conscienciar les persones, tal com feien als Estats Units vint anys enrere. La primera diada va tenir lloc el 23 de març de 1899 a Sant Joan de les Abadesses. Va ser tan gran la repercussió, que aviat es va estendre per altres llocs de Catalunya i, fins i tot per Europa. A partir del 1915 es va instaurar la Fiesta del Árbol a tot l’Estat.

La festa consistia en que els escolars plantessin molts arbres, es fes una missa i la gent anés a peu a les ermites del voltant (els aplecs).

Opció B.

Recentment, la població extremenya de Villanueva de la Sierra ha celebrat la 213a edició d’aquesta festa. Això ens situa a l’any 1805. Segons aquesta versió, que sembla prou verídica, va ser el capellà i l’alcalde qui van promoure una festa per tal de fer una plantada d’arbres per commemorar l’alliberament dels francesos.

El 1971 la Diputació de Barcelona va reconéixer oficialment que Villanueva de la Sierra va ser el primer municipi en celebrar aquesta diada.

Sigui com sigui, entre els anys 50 i 70 era una festa prou estesa, fins i tot a l’Amèrica Llatina. Al final de l’article trobareu també l’exaltat discurs pro-ecològic, dirigit a la població argentina, amb motiu de la Festa de l’Arbre celebrada allà.

Parc Dalmau. Calella

Parc Dalmau. Calella.

Reglament.

La festa tenia un reglament molt estricte. Només podien plantar arbres aquells escolars majors de 7 anys, organitzats, juntament amb els mestres, en Agrupaciones Escolares de Cultivadores de Árboles. A més cadascú era responsable de tenir-ne cura de l’arbre que hagués plantat.

La verge victoriosa.

Deixarem de banda la confusió que en català comporten les paraules rosari i roser. El cas és que el 1571 tothom va creure que la Mare de Déu del Roser va intervenir per guanyar la Batalla de Lepant i el sant pare va reconfirmar-ho més tard, dedicant el 7 d’octubre com a dia de culte universal.

Us podeu imaginar la de Roses, Rosers, Rosaris, Rosós i mil variants que van sorgir els segles posteriors, especialment a Catalunya on crearen confraries, construïren capelles i proliferaren les processons i festes a aquesta verge. Potser la més coneguda sigui la Festa del Roser de maig (la d’octubre no va agradar massa).

Parc Dalmau. Calella

Però, i l’alcaldessa?

En aquest país ens ve de lluny barrejar política amb religió. Però en l’època de què parlem, que se’ns governava per ‘la gràcia de Déu’, era un tot indivisible. Tant és qui fos el patró o patrona de la vila, la del Roser acabava amb el màxim guardó, ajuntant el poder eclesiàstic i el polític.

I no us sorprengueu, perquè si mireu a internet, veureu que actualment encara nomenen alcaldes i alcaldesses amb caràcter vitalici a sants i verges per tot el territori, malgrat viure en un país suposadament laic.

La ceràmica.

En un racó de la rajola apareix la denominació ‘Industrial Cerámica Vallvé, S.A.’ Pel que he pogut veure, aquesta empresa, instal·lada a Barcelona, encara era activa fins fa ben poc. Deu haver tancat pel fet que a la Festa de l’Arbre ja no es posen rajoles amb la Mare de Déu del Roser!

L’artista.

Joan Baptista Guivernau era un ceramista que va treballar segons la manera tradicional catalana. Als anys 50 li van encarregar molts plafons amb motius d’oficis i de sants que trobem a fonts, esglésies i museus.

En algunes rajoles de la Festa de l’Arbre apareix la seva signatura. M’inclino a pensar que les que no la porten, són còpies fetes per altres artesans, que van aplicar el disseny original.

Una de les característiques de l’obra de Guivernau són els núvols amb forma de coliflor. Ve a ser com la seva segona signatura.

Can Peguera. Nou Barris. Barcelona. Guivernau. Festa de l'Arbre.

Plaça Sant Francesc Xavier. Can Peguera. Barcelona

La festa a altres poblacions.

Agraeixo en Tomàs Fernàndez qui m’ha enviat la fotografia del que hi ha a Sant Feliu de Llobregat. En aquest cas hi ha dues dates diferents. Potser es va celebrar en diverses ocasions.

Festa de l'Arbre. Sant Feliu de Llobregat

Carrer Joan Batllori, 8. Sant Feliu de Llobregat.

Si a la vostra població també en teniu, feu-m’ho saber i envieu-me una fotografia.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

2 responses to “Càrrec vitalici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s