El municipi dels 60 anys

Tot i que hi ha diferents teories, un dels possibles orígens del mot ‘corts’ seria del llatí ‘cohors’, que vol dir ‘terrenys i cases rústiques’, o dit més senzill, masies.

Per tant, el que ara coneixem com a districte de Les Corts, era un nucli rural dispers, depenent de Sarrià. Així va ser fins a principis del segle XIX, quan es crea l’ajuntament propi.

Les famílies de més pes i partidàries de la independència del municipi, van plantejar els elements indispensables, com l’ajuntament, el cementiri i la parròquia. La propietària d’una d’aquestes masies va cedir els seus terrenys per convertir-los en espai urbà i construir la Casa de la Vila.

Van encarregar el projecte a Antoni Rovira i Rabassa. Us resultarà més coneguda la casa que va construir a passeig de Gràcia 96 (on hi havia Vinçon) i també el campanar de Gràcia i el de l’església de Les Corts.

Ajuntament de Les Corts. Barcelona

L’edifici és d’un estil eclèctic (és a dir, una barreja de diferents estils), però en conjunt, és molt clàssic, com correspon a una institució. Podem veure la data 1884 al medalló de la part més alta.

Al frontó veiem l’escut del municipi, molt similar al que hi ha a la façana de l’església amb la data 1848. Entre dues fulles de palma hi ha una vara de comandament, símbol de la Mare de Déu del Remei, patrona del municipi.

Ajuntament de Les Corts. Barcelona

També s’hi veu una flor i una doble sageta, detalls que no hi son al de l’església. Tot és sota l’ombra d’una gran corona reial, utilitzada durant la Primera República. Ben diferent és l’escut que circula per internet, que sembla una brúixola amb una estrella i una corona de llorer.

Però el caramel va durar ben poc, ja que el 1897, uns 60 anys després d’haver-se independitzat, el terme de Les Corts va ser agregat a Barcelona, requalificant el terreny i obrint vies de comunicació … fins a perdre els característics grans casals i convertint-se en el districte que ara coneixem.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “El municipi dels 60 anys

    • Aquest sentiment l’he observat repetidament i cada vegada més. Suposo que la ‘globalització’ que ens volen vendre fa una mitja por i preferim el caliu del nostre entorn immediat.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s