Després del modernisme

Segona part de l’itinerari per Canet de Mar.

La ruta d’avui ens descobrirà una arquitectura de la vila menys coneguda.

Per començar, ens situem al número 10 de la riera Gavarra, on hi ha un aparcament soterrat i una plaça amb unes cobertes de colors que creen uns interessants jocs visuals.

Canet de Mar. Maresme

Ombra acolorida.

Al fons de la plaça s’aixeca el que ara es coneix com l’Escola de Teixits, edifici noucentista que ocupa una part de l’antiga nau industrial Floris-Busquets.

Canet de Mar. Maresme

Perquè indústria i art no estan renyits.

L’empresari tèxtil Joaquim Floris, l’encarregà a Pere Domènech, qui aportà la innovadora solució de projectar una estructura de 100 metres de llarg, sense pilars interiors.

Canet de Mar. Maresme

Una noia entre peixos, agafant dos mitjons.

Tornem a la riera i entrem al carreró a mà esquerra per veure la masia barroca de Can Rocosa, casa d’estiueig de la família Domènech i Roura. Sota el rellotge de sol hi ha un gran plafó ceràmic que representa un àngel, obra de Lluís Bru. Es tracta d’una prova, ja que l’original el trobem a l’Institut Pere Mata de Reus.

Canet de Mar. Maresme

Modernisme angelical.

La masia es quedà petita i Lluís Domènech i Montaner va construir a l’eixida un nou habitatge i el laboratori d’on van sorgir les seves grans creacions modernistes. Cal sortir novament a la riera i a la cantonada trobem l’entrada. Ara és la casa museu del gran arquitecte, d’obligada visita.

Canet de Mar. Maresme

Influència medieval.

Pugem per la riera Buscarons i ens aturem al número 81, Can Renau. Potser a primer cop d’ull no li trobeu massa interès a aquesta casa de planta baixa i pis amb balcó. Però si us dic que va ser projectada per Rafael Masó, potser us interessa més.

Canet de Mar. Maresme

Les inicials del propietari.

A principis del XX, aquest arquitecte gironí, juntament amb una elit d’intel·lectuals, seria el creador del noucentisme, un nou corrent contraposat al modernisme. Josep Renau va ser un dels membres de la junta de la cooperativa que veurem a continuació.

Canet de Mar. Maresme

Un detall ben posat.

Entrem pel carrer Gram i al número 22 trobem unes voltes. Als anys 20, l’ambiciós projecte de la que seria la primera cooperativa de l’Estat, es va trobar amb importants problemes econòmics. Finalment van haver de vendre mig terreny (ara plaça Colomer) per poder cobrir l’edifici projectat per Rafael Masó.

Canet de Mar. Maresme

Els capitells són cordons.

Encara endeutats, van adaptar-lo per obrir el Cinema Odeon. Les actuals obres de rehabilitació sembla que també han topat amb problemes.

Canet de Mar. Maresme

Esperant la rehabilitació.

Creuem la plaça Colomer per veure el col·legi Yglesias. A principis del XX, van diagnosticar una malaltia greu a Leonor Yglesias, hereva de la fortuna familiar. Va prometre que, si es curava, faria construir una escola a la vila. Dit i fet, aquí la tenim, d’un sobri estil modernista.

Canet de Mar. Maresme

Escola floral.

Anem a veure la façana de l’església. Al segle XV la comunitat de Canet va construir una petita capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau. Dos segles més tard ja no hi cabien i bastiren una més gran. Però els pagesos la volien més amunt i els mariners, més avall. Van guanyar els mariners. No ens enganyem, que l’obra va sortir cara als vilatans: una vintena part dels seus fruits i guanys. La Guerra Civil va malmetre l’edifici i es va refer en estil neogòtic. La portada, en canvi, es va esgrafiar recentment seguint el model barroc original.

Canet de Mar. Maresme

Esperant la feligresia.

Ja que hem parlat de mariners, farem una breu incursió al seu barri. Les escales del Sant Crist eren una de les entrades d’aquest districte. L’accés es feia a través d’una pronunciada rampa. El 1914 el mestre d’obres Josep Cabruja (autor d’altres cases al poble), va projectar aquestes escales per arribar més còmodament a la part alta.

Canet de Mar. Maresme

La llarga pujada a casa.

El mosaic és una còpia, ja que l’original va ser destruït durant la guerra.

Canet de Mar. Maresme

Les rajoles del Sant Crist.

La devoció de pescadors i mariners per Crist té molta lògica. Cal recordar que Jesús pujava a la barca com qui va amb taxi. També va protagonitzar alguns episodis marítims, com apaivagar una tempesta (seguretat) o quan va fer emplenar de peix les xarxes dels deixebles (bona pesca). Costa d’entendre que no el representessin en alguna d’aquestes accions, sinó crucificat.

Canet de Mar. Maresme

En comptes de foc, el drac treu llum.

No us perdeu la tercera part per Canet de Mar. Hi ha molt més per veure!


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s