Inspiració medieval

Primera part de l’itinerari per Canet de Mar (Maresme).

Sí, ja ho sé, dir Canet de Mar és dir modernisme. Però no perdem de vista que ja a la prehistòria es van establir pobladors en aquest indret de clima tan benigne. Per tant, segur que trobarem més coses.

Canet de Mar. Maresme

Filigranes a la Casa Floris

Com totes les poblacions del Maresme, aquesta vila està creuada per rieres que han condicionat el seu urbanisme. Normalment en aquests torrents hi creixien canyes, probable origen del nom de la vila, tal com surt a l’escut. Tot i què també apareix un gos, poc sembla tenir a veure amb la realitat.

Canet de Mar. Maresme

El gos i el drac

Molt a prop de l’estació de trens, i per tant lloc de pas, la Riera de Sant Domènec conté algunes de les millors mostres d’edificacions modernistes. En tornar de les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i Uruguai, els anomenats indians van voler ostentar la seva riquesa construint luxosos edificis als principals carrers.

Fent cantonada amb la carretera trobem Cal Negra, una casa d’estiueig de finals del XIX on va viure Amèlia Vivé una poetessa de la qual no he trobat més informació. Les seves inicials són al medalló dalt la teulada.

Canet de Mar. Maresme

La finestra de l’Amèlia.

A pocs metres riera amunt tenim Can Serra, de principis del XX. És obra de Pere Domènech, fill de Lluís Domènech i Montaner, conegut per ser l’autor de l’Estadi Olímpic de Barcelona. Va deixar altres obres a la vila que després veurem i també alguns cellers per Tarragona.

Canet de Mar. Maresme

El maó vist va ser una característica del modernisme.

El palauet que tenim a continuació va ser projectat per Lluís Domènech i Montaner per a la seva cunyada Francesca Roura. Penseu amb el Castell dels Tres Dragons al parc de la Ciutadella de Barcelona, del mateix arquitecte, i veureu que comparteix els aires medievals, amb dracs, torres i l’ús del maó vist i el ferro forjat. La coberta de teula vidriada de colors correspon a l’oratori.

Canet de Mar. Maresme

Modernisme medieval.

Seguint amb aquest arquitecte, tenim l’espectacular Ateneu. Aquesta associació, de tendència liberal, va ser creada a finals del XIX per organitzar actes culturals i lúdics per a la cada vegada més abundosa colònia d’estiuejants. Domènech va remodelar l’antic casal del segle XVII en poc més d’un any, afegint un teatre. Va aprofitar la situació privilegiada de la cantonada per coronar-lo amb una torre i unificar les dues façanes amb una barana continua, una solució llavors innovadora.

Canet de Mar. Maresme

Balcó innovador.

L’interès per l’heràldica el va dur a col·locar escuts a la barana. Per altra banda, la decoració d’esgrafiats està inspirada en el poema L’Atlàntida, de Verdaguer. Fixeu-vos que tot té el característic aire medieval d’altres obres seves.

Canet de Mar. Maresme

Tot recordant Mossèn Cinto.

Tombem pel carrer Ample, on més es posa de manifest la rivalitat per destacar i on es conserven magnífiques mostres de diferents estils. És com un museu.

Al número 9 tenim Can Mir, una casa fortificada del segle XVI, tan remodelada per convertir-la en palauet, que més aviat recorda un decorat. Sembla que Ricard de Mir era tot un personatge que se les donava de noble i es va ‘inventar’ aquesta segona residència a principis del XX.

Canet de Mar. Maresme

Aires de noblesa.

Al seu costat hi ha la Casa de la Vila. Aquesta entitat va canviar unes sis vegades de lloc, fins que el 1906 un matrimoni va dir prou i va comprar el solar per construir una Casa de la Vila com cal.

Canet de Mar. Maresme

La vila ja té casa.

Davant s’aixeca la Casa Floris, també de Pere Domènech. Entre els esgrafiats de la façana veureu el cap alat de Mercuri (o Hermes en grec), el déu del comerç, en referència a l’activitat tèxtil del propietari, Joaquim Floris, que tenia la nau a pocs metres (i que veurem a la segona part).

Canet de Mar. Maresme

Comerç mitològic.

Al número 27 s’alça la Casa Jaume Puxan, qui va fer fortuna a l’Havana amb plantacions de cafè i sucre i el 1904 va ser alcalde de Canet.

Canet de Mar. Maresme

Venir de l’Havana amb les butxaques plenes.

El carrer s’eixampla lleugerament. Ens aturem davant del número 36 per observar la casa modernista de l’industrial tèxtil Joan Carbonell, que també va ser alcalde. Si us fixeu, cada una de les tres plantes té un disseny diferent. Pareu atenció al delicat treball de forja de la barana.

Canet de Mar. Maresme

Modernisme al balcó.

L’habitatge del costat també mereix atenció, tant pel balcó com la decoració de rajoles. Aquí hi vivia el germà de Joan Carbonell.

Canet de Mar. Maresme

El balcó del germà.

Davant mateix hi ha una columna al mig de la vorera. Es tracta d’un homenatge a Rafael Masó, arquitecte gironí que va tenir una estreta relació amb Canet de Mar.

Canet de Mar. Maresme

De Girona a Canet.

No ens aturem a cada casa perquè seria un no parar.

Acabarem la visita al carrer Vall, on destaca la casa de la família Yglesias. L’hereva és qui va fer construir l’escola que porta el seu nom i que veurem a la segona part. És una llàstima que els afegits posteriors restin grandesa a la façana.

Canet de Mar. Maresme

La tribuna dels Yglesias.

No us perdeu la segona part per Canet de Mar. Hi ha molt més per veure!


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s