La terra amable

De cada sortida em queda algun record que fa que mai oblidi l’experiència. De la ruta per la Conca de Barberà m’enduc l’amabilitat. Tant les persones d’atenció al públic, com d’altres anònimes han mostrat una simpatia i cordialitat que feia temps no havia rebut.

Quan ens parlen d’aquesta comarca, sovint ens ve al cap Poblet, Montblanc i para de comptar. Però si mireu el mapa, veureu que estem ignorant un munt de poblacions per on també passa la Ruta del Cister.

Savallà del Comtat. Conca de Barberà

Savallà del Comtat.

Per què no començar per l’altra punta?

Si veniu de Barcelona o Lleida, sortiu per la Panadella i aprofiteu per comprar pa de pessic.

Vila de comtes.

Formada per la unió de tres nuclis, Santa Coloma de Queralt es convertí en vila closa i encara conserva el castell, part de la muralla i els portals d’entrada. Els seus carrers i places són testimoni d’un passat ple de canvis.

Dediqueu-li una bona estona per passejar pels estrets carrerons i observar cada detall.

Santa Coloma de Queralt. Conca de Barbera

Santa Coloma de Queralt.

Barroc al mig d’enlloc.

Prenem la carretera en direcció a Pontils, però passem de llarg per arribar a Santa Perpètua de Gaià. Com una aparició, en un revolt descobrim les restes de l’església barroca i d’una torre defensiva. Aquest és el moment màgic de la ruta que cal assaborir, tant per les edificacions com per les espectaculars vistes.

Santa Perpètua de Gaià. Conca de Barbera

Santa Perpètua de Gaià

Territori conquerit.

Ens aturem breument a Les Piles, població formada al segle XI al voltant del castell, que ara podem confondre amb un mas.

L’església de Sant Martí, del segle XVIII, conserva elements barrocs i neoclàssics.

Les Piles. Conca de Barbera

Les Piles.

Vila de frontera.

Com la majoria de poblacions de la Conca de Barberà, Conesa va néixer al segle XI per tal de conquerir les terres als ‘infidels’ i assegurar una sòlida frontera.

El nucli medieval s’ha conservat gairebé intacte i encara podem veure la muralla, el call amb carrerons sense sortida o la porxada on es feia el mercat setmanal.

Conesa. Conca de Barbera

Conesa.

Obligats a destruir.

Savallà del Comtat destaca de lluny per les restes del castell que domina l’entorn. Durant les guerres carlines del segle XIX, entre lliberals i absolutistes, obligaren els vilatans a dur llenya per cremar el castell, residència dels Comtes de Savallà.

Acosteu-vos al cementiri per veure un detall curiós també present en altres llocs del voltant: els murs estan decorats amb esteles funeràries circulars. Aquestes pedres amb gravats eren freqüents als enterraments medievals a partir del segle XIII. Posteriorment se’ls va donar un ús decoratiu.

Savallà del Comtat. Conca de Barberà

Savallà del Comtat.

A Vallfogona no hi ha fogons.

Vallfogona de Riucorb és coneguda pel balneari del segle XIX. Però us sonarà molt més pel llegendari rector nascut al segle XVI i que va trobar en aquesta població la inspiració per escriure la seva obra.

Una passejada pel seu ben conservat nucli medieval ens mostrarà la importància que va tenir aquesta vila.

Vallfogona de Riucorb. Conca de Barberà

Vallfogona de Riucorb.

Pa per a tothom.

Sortint de la vila un desviament ens porta a Glorieta, on destaca la torre del castell del segle XII. Aquest indret formà part de l’ordre d’hospitalers que donava assistència (hospitalitat) i defensa als pelegrins.

L’enginyós sistema dels rentadors, aprofita l’aigua per rentar la roba i regar els horts.

Passejant per l’únic carrer, trobem el forn comunal, a continuació passem sota un portal medieval i veiem l’església, refeta al segle XIX.

Glorieta. Conca de Barberà

Tothom feia pà, però només el forner o fornera el podia coure. Glorieta.

Mirant la vall.

Tornem a la carretera i ens dirigim al punt més alt de la ruta: Forès. En arribar queda clar, per les vistes, que aquest indret va tenir la seva importància, especialment en temps de la reconquesta.

Anem a l’església a veure la magnífica porta de les Dones, nom que pot venir pel fet que al segle XIV homes i dones entraven per portes diferents.

Una passejada pel carrer Major es descobrirà interessants racons d’aquesta població que va ser vila reial i al segle XIV va tenir veu i vot a les Corts Catalanes.

Forès. Conca de Barberà

Forès.

El safrà dels indians.

El nucli antic de Rocafort de Queralt conserva una part del clos murallat. Només entrar trobem l’església de Sant Salvador amb una portalada d’aire barroc. El segle XVIII va ser de bonança i de creixement demogràfic, fet que propicià la construcció.

A principis del segle XX, amb el comerç del safrà molts habitants van anar a Cuba i en tornar, van col·laborar amb diverses obres, com l’edifici noucentista de l’escola, ara ajuntament.

L’edifici estrella és el celler, entre modernista i noucentista (1918), el primer que va projectar Cèsar Martinell.

Rocafort de Queralt. Conca de Barberà

Rocafort de Queralt.

El carrer més estret de Catalunya.

Arribem a Sarral, que com la majoria de poblacions de la comarca, també té un bonic celler modernista.

Malgrat que no es té constància que el carrer dels Jueus formés part del call, sí que queda clar que aquest curiós passadís del segle XIII i de menys de 60 cm és el més estret de Catalunya.

El temple de Santa Maria encara conserva una interessant i malmesa portalada barroca.

Als afores de la població trobem la curiosa ermita dedicada als Sants Metges. Cal destacar l’extraordinària reixa realitzada amb eines del camp.

Sarral. Conca de Barberà

Sarral.

Poble de rics, poble de pobres.

La darrera població que visitarem és precisament, la que dóna nom a la comarca: Barberà de la Conca i ja documentada al segle X.

Els carrers de traçat sinuós ens porten des del castell de la Comanda fins a l’església barroca de Santa Maria.

El celler modernista, projectat per Cèsar Martinell, va ser una de les obres més modernes del seu temps.

Barberà de la Conca. Conca de Barberà

Barberà de la Conca.

Ara, quan us parlin de la Conca de Barberà, podreu fer-vos els interessants explicant coses que poca gent coneix.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s