El carrer més estret de Catalunya

Sarral (Conca de Barberà) va ser vila reial i per tant rebé privilegis especials. Al segle XIV li va ser concedit el dret a utilitzar les quatre barres com a escut propi.

Sarral. Conca de Barberà

Fent ganyotes als vianants.

El nom sembla que prové de ‘Sa Real’ (salut reial), ja que, segons s’explica, Martí l’Humà va venir aquí per refer-se de la seva delicada salut.

Sarral. Conca de Barberà

Un senyor balcó del segle XVIII.

Malgrat que no es té constància que el carrer dels Jueus formés part del call, sí que queda clar que aquest curiós passadís del segle XIII i de menys de 60 cm és el més estret de Catalunya.

Sarral. Conca de Barberà

Claustrofòbia medieval.

El temple de Santa Maria, destrossat per dos incendis, encara conserva la interessant i malmesa portalada barroca.

Sarral. Conca de Barberà

Testimoni d’anys difícils.

Com la majoria de poblacions de la comarca, Sarral també té un celler modernista. En aquest cas és obra del fill de Lluís Domènech i Muntaner.

Sarral. Conca de Barberà

El vinicultor es dedica a l’elaboració del vi i el viticultor al conreu.

A la tanca exterior fixeu-vos amb les rajoles (que semblen noucentistes) amb motius al·lusius al vi.

Sarral. Conca de Barberà

El vi com a font d’inspiració.

Però no perdem de vista que el primer Sindicat Agrícola que es troba a l’altra banda de la població, es va construir el 1913 per iniciativa d’uns pagesos amb menys recursos.

Sarral. Conca de Barberà

L’anomenat Sindicat dels Pobres.

Als afores de la població trobem la curiosa ermita dels Sants Metges. Els germans Cosme i Damià van ser dos importants metges que van morir a Turquia al segle IV dC. Segons la llegenda, van ser apedregats i assagetats, però els míssils rebotaven. També els van llençar al mar i van surar. Finalment els van tallar el coll i aquí s’acaba la broma.

Sarral. Conca de Barberà

Devoció innovadora.

Lloc de gran devoció des del segle XIV, la primera ermita va ser modificada i destruïda en diverses ocasions i finalment refeta als anys 60 en un estil ben diferent. Cal destacar l’extraordinària reixa amb eines del camp, obra de Josep Grau-Garriga, prolífic artista que dominà especialment la pintura mural i el tapís.

Sarral. Conca de Barberà

Homenatge al món rural. Sarral.

Abans d’arribar a l’ermita, tenim la monumental font barroca (s. XVIII), de qui? Dels Sants Metges.

Sarral. Conca de Barberà

Els sants a la garjola.

Allà mateix es troba Villa Teresa, una curiosa torre d’estiueig d’aires neoàrabs. Qui seria aquesta senyora? Pensem que es pot tractar de Teresa Generès, nascuda a Sarral i que es convertí en la segona esposa d’Ignasi Tomàs Fabregat (1744-1812), un arquitecte que va deixar molta obra pels voltants i que acabaria com a director de l’escola de dibuix de Granada.

Sarral. Conca de Barberà

Ja ningú recorda la Teresa.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

4 responses to “El carrer més estret de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s