Vila de frontera

Com la majoria de poblacions de la Conca de Barberà, Conesa va néixer al segle XI per tal de conquerir les terres als ‘infidels’ i assegurar una sòlida frontera.

Sembla que el topònim prové del llatí i ve a dir ‘espès de vegetació’, tot i que veient els nombrosos camps de cereals que envolten la població, es fa difícil de creure.

Entrem pel Portal de Santa Maria, del segle XIV, amb una petita imatge de la verge. A cada costat hi havia una torre de la muralla.

Conesa. Conca de Barbera

La imatge va ser restaurada per un artista local.

Sota la porxada de la plaça Major tenia lloc el mercat setmanal, privilegi aconseguit al segle XIII en passar a ser vila.

Conesa. Conca de Barberà

Capitell a la plaça Major.

No tinc paraules per descriure l’evocador espai on es troba l’entrada de l’església. Cal tenir en compte que el traçat circular de la vila es va fer seguint l’orografia del terreny, per això hi ha carrers i espais sense sortida.

Conesa. Conca de Barberà

El pas de la terra al cel.

L’edifici, que mai es va acabar, és del segle XIV, d’un gòtic amb poques floritures.

El més destacable és la portalada on es veu la Mare de Déu amb el fill i un parell d’àngels damunt dues mènsules en forma de cap.

La nota curiosa és que els caps semblen sortir de la pedra. Es pensa que podrien ser el picapedrer que va fer aquesta obra i el seu ajudant.

Conesa. Conca de Barbera

Traient el cap per la porta.

Un carreró sense sortida ens acosta a Cal Gallard, un edifici renaixentista remodelat al segle XVI per convertir-lo en residència de monjos.

Conesa. Conca de Barberà

Què va ser primer, l’escut o la finestra?.

Continuem pel carrer Major, l’únic de la vila, que va girant i prenent diferents noms.

Conesa. Conca de Barberà

Balcó santificat.

Ens aturem a la Font Vella, construïda damunt l’original que és uns metres més avall. Un uns rètols indiquen el nivell de les riuades. La més important va tenir lloc al segle XIX, però la que tothom recorda ara és la darrera, del 2014. Cada aiguat ha estat batejat amb el nom del sant del dia que va passar.

Conesa. Conca de Barberà

Els sants aiguats.

Ara el carrer es diu de la Font i dóna la volta. A la part més alta arrenca el carrer del Castell. Lamento dir-vos que de la primitiva fortificació que va donar origen a la població només trobareu una paret i una porteta que podeu confondre amb una casa qualsevol.

Conesa. Conca de Barberà

De la font al castell.

Seguiu uns metres pel carrer de Dalt i entrareu al carrer Ravalla, sense sortida. Aquí estava situat el call jueu on s’establiren tota mena d’artesans. Molts d’ells es van passar al cristianisme quan es decretà l’ordre d’expulsió, quedant-se a la població. Un d’ells es convertiria en Fra Jeroni Contijoch, abat de Santes Creus i és qui va fer aixecar a Conesa la residència per a monjos.

Reculem fins al carrer del castell i baixem per l’estret carreró que ens durà novament a la font. passem per sota del portal de Sant Antoni, també anomenat Reial o del Rei, ja que al damunt figura l’escut reial amb les quatre barres i la data 1385.

Creuem la riera que sembla ajudar a fixar una part dels límits medievals, per veure les restes de l’ermita de Sant Antoni que al segle XIII podria haver servit d’hospital durant una epidèmia.

Conesa. Conca de Barbera

Salvada i restaurada per la força veïnal.

Seguint uns metres a l’esquerra tenim el que queda de la creu de terme del segle XV. El relleu conté imatges i escuts de la corona catalano-aragonesa.

Conesa. Conca de Barberà

Al peu de la creu.

Tornem per la riera, passem de llarg del portal i trobem la curiosa façana posterior de Ca l’Escarola, d’inspiració modernista. Tot i què una mica matussera, qui sap si és el tribut d’un admirador a Jujol.

Conesa. Conca de Barbera

Del mur de pedra seca del camí sorgeix l’interessant conjunt escultòric ‘Evolució‘ de Dolors Comajuncosa, una artista de la població que també va veure com la darrera inundació va destruir el seu estudi.

Conesa. Conca de Barbera

Sortint del mur.

Donem la volta pel darrere de l’església i veiem el monument a la pagesia de Jordi Salvador.

Conesa. Conca de Barberà

La pagesa s’en va al mercat.

Dalt d’una columna hi ha el que podria passar per una creu de terme. Per una banda hi ha gravada una creu i per l’altra l’escut de Montblanc. En realitat es tracta d’una estela funerària medieval. Antigament s’utilitzaven per marcar el lloc d’un enterrament i és molt comú veure-les ara com a decoració als cementiris dels voltants.

Conesa. Conca de Barberà

Cara i creu.

I fins aquí hem arribat. Aprofiteu per descobrir altres poblacions d’aquesta comarca sovint oblidada de les rutes turístiques.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “Vila de frontera

  1. Bon dia Rondaller,
    T’acabo de deixar un comentari a l’entrada “L’art d’espantar les tempestes” i com que just t’acabo de descobrir no sé si ho hauré fet bé.
    A banda del que et deia allà, et volia preguntar si coneixes el Bosc de Bambú a Les Gavarres, prop de Romanyà de la Selva. És una passejada curiosa per una zona molt bonica i amb molts dolmens, però el que ens va sorprendre més, és que en arribar a l’esmentat bosquet hi ha a dintre dos safareigs que resulten francament incongruents allà al mig del no res…. ens vam quedar amb les ganes de saber-ne més i qui els feia servir en el seu temps. Una altra raresa és que a dins d’un dels dos hi ha tres peixos vermells que semblen feliços de viure en aquest lloc.
    Per casualitat en saps alguna cosa?
    Gràcies!

    Liked by 1 person

    • Mercè,

      No coneixia aquest bosc de bambú. He trobat que moltes rutes hi passen i la gent en parla, però no sembla tenir un nom ni figurar com un indret protegit.

      A principis del s. XX s’hi establí a Palamós una empresa que en conreava per a diferents usos i més tard s’especialitzà en llengüetes per a instruments musicals. Qui sap, potser aquesta era una de les plantacions.

      De totes maneres, el fet d’haver un rentador i una font, fa sospitar que potser pertany a Can Cases, la masia que hi ha prop. El bambú era utilitzat per a fer tanques, degut a la seva ressistència.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s