El més enllà és aquí (II)

Segona part pel Cementiri del Caputxins de Mataró.

Plànol del cementiri dels Caputxins (Mataró)

Plànol del cementiri dels Caputxins (Mataró)

Després de baixar la gran escalinata, arribem a l’esplanada inferior del . Observeu la gran porxada amb la capella al mig (8).

Cementiri Caputxins. Mataró

Clàssics per morir.

Tot el recinte respira un aire marcadament neoclàssic, com les construccions romanes, vaja. Després hi van intervenir altres arquitectes igualment importants, que van continuar amb el mateix estil. Sembla que era més solemne.

Ens dirigim als panteons de l’esquerra.

Per la seva alçada destaca la d’una senyora dalt d’una columna (9). Aquí no hi ha ningú enterrat, sinó que és un homenatge als caiguts en la defensa de la ciutat (1873-1875). Entenc que es tracta de la tercera Guerra Carlina, un conflicte que mai he entès massa bé.

Cementiri Caputxins. Mataró

Fins aquí hem arribat.

Una mica més enllà, veiem un àngel dalt d’una cúpula. És el panteó de Magdalena Palmerola (10). Cal destacar la magnífica reixa de ferro forjat, amb corones d’espines i llances que semblen la flor de lis.

Cementiri Caputxins. Mataró

Un mantell d’ombra eterna.

M’ha semblat tan interessant, que us poso un altre detall del coronament de la reixa, amb més flors.

Cementiri Caputxins. Mataró

Les flors rovellades.

Més enrere, tenim la sepultura de Francesca Lavilla, d’aires neogòtics (11). És evident la seva passió per Sant Jordi, present en diferents escuts i en la vidriera interior. L’arquitecte, Lluís Gallifa, va ser a més, cap de bombers voluntaris de Mataró quan es va calar foc al Teatre Monumental, que també era obra seva.

Cementiri Caputxins. Mataró

Sant Jordi matant reflexes.

Gairebé al final el panteó de la família Ribas (12), empresaris tèxtils. És obra d’Eugenio Pedro Cendoya, un arquitecte basc, autor del Palau Nacional de Montjuïc. Destaca l’àngel de Frederic Marés, prolífic escultor, restaurador i col·leccionista. Criden l’atenció els fermalls d’inspiració celta.

Cementiri Caputxins. Mataró

I arribat el dia, podrà sortir el difunt?

Anem a l’altre costat de l’esplanada.

Dins una mena de capella, un àngel amb una corona guarda la sepultura Pou (13). Potser es tracta dels descendents d’una important família de masovers de Mataró.

Cementiri Caputxins. Mataró

Delicadesa en cada detall.

Al costat, tenim el de la família Parés (14), d’estil gòtic, amb unes reixes que, fins i tot rovellades, tenen el seu encant.

Cementiri Caputxins. Mataró

Els colors del temps.

Darrere, un parell d’angelets entre tristos i avorrits són dalt del panteó Cosme Batlle (15), un empresari que va fer fortuna a la República Dominicana a finals del segle XIX.

Cementiri dels Caputxins. Mataró

Fins quan haurem d’esperar aquí?

Al costat destaca el panteó Marfà – Mesquera (16) del 1906. Aquesta obra d’aire barroc és d’Emili Cabanyes, arquitecte municipal a finals del XIX, autor també del Pla de l’Eixample de Mataró.

Cementiri Caputxins. Mataró

Sembla una bombonera.

Al final, tenim el de Pere Sans (17), un escriptor mataroní que va fer fins a quatre adaptacions teatrals del Quixot. En morir, va deixar palesa la seva incondicional admiració per Cervantes.

Cementiri Caputxins. Mataró

Passió literària.

I fins aquí, aquesta breu visita. Recomano observar detingudament la resta de sepultures, perquè són obres d’art.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s