El més enllà és aquí (I)

Els cementiris són un bon lloc per a descansar. Excepte durant la diada de Tots Sants. I ho dic de veritat: mai se sent una ànima i et pots concentrar per llegir o pensar. O admirar l’art funerari, unes obres que ens parlen dels qui ja no hi són i ens donen pistes per esbrinar qui van ser.

Cementiri Caputxins. Mataró

Molt mediterrà.

Inaugurat el segle XIX, el cementiri dels Caputxins de Mataró (Maresme) ha tingut una convulsa història. El nom li ve d’un convent que, entre la guerra i la desamortització del segle XIX, no en va quedar res. A continuació, es va passar el projecte d’un cementiri a Miquel Garriga i Roca. Qui? L’arquitecte que va construir el Teatre del Liceu. Ahhh!

Plànol del cementiri dels Caputxins (Mataró)

Itinerari suggerit.

Si entreu per dalt (1), creuareu diferents recintes, cada un inicialment amb una finalitat: militars, no catòlics i d’altres que són ampliacions.

Quan passeu pel mig de l’esplanada superior, fixeu-vos amb una petita rajola a terra (2). És el lloc on el 1936 van afusellar el Dr. Josep Samsó, rector de Mataró.

Cementiri Caputxins. Mataró

Aquí afusellaren a Mossèn Samsó.

La seva situació dalt d’un turó fa que les vistes arribin fins a l’horitzó del mar, malgrat que els seus residents no les puguin gaudir.

Cementiri Caputxins. Mataró

Amb vistes al Paradís.

Una llarga escalinata (3) vertebra to l’espai i salva el pronunciat pendent.

Cementiri Caputxins. Mataró

Per baixar tots els sants ajuden.

Mentre baixem, ja comencem a veure els primers panteons a banda i banda, que, un cop a la terrassa principal, es converteixen en impactants monuments que rivalitzen entre ells, com volent demostrar que la mort no és igual per a tots.

Cementiri Caputxins. Mataró

Esperant i vigilant.

Com que seria massa llarg parlar de tots, faré una selecció dels que m’han semblat més interessants (opinió purament personal). Comencem a mitja escala.

Al panteó de la família Ponsa i Tarragó (4), una tristíssima noia pren delicadament una rosa entre els dits. Observeu la decoració damunt la porta. La rosella simbolitza la brevetat de la vida. En canvi les seves llavors, com que produeixen somnolència, es relacionen amb el son etern.

Cementiri Caputxins. Mataró

El son etern.

Cada element aparentment decoratiu té un significat. Mirem el panteó Cabot (5), família d’insdustrials del ram tèxtil. El mussol representa la saviesa i la visió de l’etern que poden gaudir els difunts.

Cementiri dels Caputxins. Mataró

El mussol dels Cabot – Arenas.

Amb un estil més actual i ben diferent de la resta, tenim el mausoleu Fabrés Bonvehí (6), una família d’empresaris també tèxtils.

Cementiri Caputxins. Mataró

Psicodelia fúnebre.

Abans de baixar per les escales que voregen una cúpula, tenim a mà dreta el panteó de la família Carol (7). Pareu atenció als dracs de ferro forjat. Dins el context funerari, aquesta bèstia té atribucions de guardià del sagrat.

Cementiri Caputxins. Mataró

Com algú s’acosti, el fregeixo.

La visita continua a la segona part pel cementiri del Caputxins.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s