Ulls en la foscor

El mussol, l’òliba, el gamarús, … Totes són aus rapinyaires nocturnes i amb una vista que ja la voldria jo.

A l’Antiguitat era l’animal sagrat d’Atena, la deessa grega de la saviesa (Minerva era la versió romana), de qui ha tret el seu nom científic ‘Athene noctua’.

Cementiri dels Caputxins. Mataró

Aguantant el pes de tota una vida.

Solitària, s’amaga en llocs foscos i no vol saber res d’altres aus, diuen que per pensar, observar i meditar. Potser per això l’alemany Hegel el va adoptar com a símbol de la filosofia.

Als enterraments indígenes d’Amèrica del Sud (s. XIII dC) és freqüent trobar representacions de mussols, ja que es creia (i encara perdura la creença) que representava un xamà que, en el moment de la mort, s’enduia l’ànima del difunt.

Cementiri dels Caputxins. Mataró

Una mica estrany el de la família Martí.

L’imaginari li ha atorgat significats molt diferents, tant de malastruga com de bona sort. Durant l’Edat Mitjana era una de les moltes formes que prenia el dimoni. En canvi, en altres cultures se’l considera un protector de les ànimes.

Envoltat de llegendes, aquest ocell ha estat relacionat amb l’inframón, per això sovint, i especialment des del Romanticisme, el trobem representat als nostres cementiris. La capacitat de veure en la foscor era una qualitat molt escaient per a qui ja es trobava en una altra esfera i podia veure més enllà de la vida.

Cementiri dels Caputxins. Mataró

El mussol dels Cabot – Arenas

De vegades es representava quan el difunt havia caigut en desgràcia. Però també es posaven escultures de mussols als panteons de maçons, persones pertanyents a aquesta societat filantròpica i selectiva que considerava la (seva) saviesa la que havia de guiar el món.

Cementiri dels Caputxins. Mataró

El de Ponsa i Tarragó no perd punt.

El cementiri dels Caputxins de Mataró (Maresme) és un museu a l’aire lliure, amb magnífiques obres del poc valorat art funerari. En una breu ullada trobem unes mostres on el mussol hi és representat:

  • Sepultura de F. Ponsa i Tarragó.
  • Panteó de la família Cabot – Arenas, industrials del ram tèxtil.
  • Panteó de la família Martí i Carbonell. Segons consta a la llosa, Pedro Martí va obtenir el títol de Caballero de España, però ignorem per quins set sous.
  • Sepultura de Cosme Batlle i Filbá, un empresari que va fer fortuna a la República Dominicana a finals del XIX.

Ara aquests difunts poden veure més enllà gràcies als mussols.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s