Filla de la revolució

Impossible no haver-se fixat amb una façana vermellosa davant la platja a Blanes (La Selva). Es tracta de la Casa del Poble, seu del moviment republicà de la vila des de 1925.

Aquí s’hi feien reunions i activitats culturals i socials. L’edifici va ser confiscat pel govern de llavors que el convertí en menjador social i on també es podia passar la nit per cinc pessetes, pel que es va conèixer com l’Hotel del Duro.

Casa del Poble. Blanes

La revolucionària.

Heu vist l’estàtua dalt de la façana? És la Marianne, un símbol republicà vingut de França, on és tan important que presideix els llocs públics. Segurament és una còpia, ja que l’original, d’estil noucentista, va ser destruït amb l’entrada de les tropes franquistes.

Aquesta senyora, de fet, mai va existir. És una figura al·legòrica que personifica els ideals republicans d’igualtat, llibertat i fraternitat, nascuts amb la Revolució Francesa (XVIII). Se li atorguen característiques tan contraposades com fogosa mare de la pàtria, lluitadora, però també pacífica, nodridora i protectora. Ja veieu quina dona!

Diferents bressols.

Poc clar queda com i on va néixer, però tot apunta a ‘La cançó de Marianne’ una tonada popular occitana del segle XVIII.

El nom podria derivar del jesuïta Juan de Mariana (segle XVI), un influient pensador que va estar a París. Als seus revolucionaris seguidors se’ls anomenà ‘marianos’. També pot ser que durant el segle XVII, el nom de Marie Anne era d’allò més comú i identificava molt bé el gros de la població.

Casa del Poble. Blanes

Una noia famosa.

Probablement, la més coneguda i origen de la imatge tal com la coneixem, sigui la pintura romàntica de Delacroix, ‘La Llibertat guiant el poble’. En aquesta obra, la nostra noia enlaira una bandera entre gent del poble, burgesos i morts.

Uns anys més tard, Daumier va fer la seva versió ‘La República’, menys glamurosa, on una musculada dona sosté una bandera mentre alleta, amb uns més que generosos pits, dos nens: una al·legoria de la pàtria.

Algunes celebritats (sempre franceses) han donat rostre a les representacions de la Marianne, com Brigitte Bardot o Laetitia Casta.

Provocativa.

Sovint es representa només amb el bust, els cabells sense recollir (rebel), un barret i ensenyant un pit, tot i que aquest detall, de vegades el tapen pudorosament.

Quan és de cos sencer, sol tenir un braç aixecat que enlaira una bandera o una flama i va despullada o duent una túnica amb els pits a la fresca.

I el barret?

En realitat es tracta d’una mena de caputxa de feltre. Es creu que té el seu origen a la regió de Frígia (una zona de l’actual Turquia). Per això es diu barret frigi. Pels romans era el distintiu dels esclaus alliberats. Potser per aquest motiu els francesos se’l van agenciar durant la Revolució Francesa com a símbol de llibertat, i Delacroix el va consagrar definitivament al seu famós quadre.

Ara, quan passeu per Blanes, ja sabreu qui és aquesta senyora i la podreu saludar.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s