Rentada de cara

Resulta depriment que un museu dedicat al futbol sigui més visitat que qualsevol altre. Després d’estar sol un diumenge al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona), em pregunto quina cosa no estem fent bé.

Museu Arqueològic. Barcelona

La deessa Tànit va estar a Eivissa (cultura punicoebusitana s.IV aC)

Parlar de pedres, siguin romanes, fenícies o gregues normalment provoca a l’interlocutor un clar posat de ‘no em vinguis amb rotllos’. Vaja, que no desperta gens d’interès, a menys que sigui Egipte o els guerrers de Xian, que llavors tothom fa cua. Però si és una pedra ‘anònima’, la pobra té tots els números de quedar ben soleta darrere una vitrina.

Museu Arqueològic. Barcelona

Disset segles i segueixen sencers (ampolles siriopalestines s.IV dC)

Parlem de l’edifici.

Aixecat a corre-cuita el 1929, l’edifici que ara acull el museu, va ser el palau de les Arts Gràfiques durant l’Exposició Universal. Com d’altres, el seu destí era l’enderroc un cop acabat l’esdeveniment, però va tenir sort i es va salvar.

Museu Arqueològic. Barcelona

El rapte de Prosèrpina (sarcòfag romà s.II dC)

És obra de Raimon Duran i de Pelai Martínez. El primer, un arquitecte molt influenciat per Brunelleschi, no va poder evitar una construcció clàssica amb ganes. Seu és el vestíbul de l’Estació de França i també és responsable que a la restauració (o mutilació?) de la casa Lleó Morera es perdessin molts elements originals el 1943.

Museu Arqueològic. Barcelona

L’art de morir (sarcòfag romà s.III dC)

Anem a veure què hi ha dins.

Sembla que fa poc que moltes sales han estat renovades, amb un clar intent de modernitzar l’aparença i dotar cada àmbit d’una personalitat pròpia.

Museu Arqueològic. Barcelona

El tema de la moda ve de lluny. (Collaret de vidre, s.VI aC. Mallorca).

Però aquest viatge per la prehistòria i la història antiga comença a trontollar quan no saps a quina sala et trobes, o arribes a una habitació sense sortida. La senyalística és clau en un museu.

Museu Arqueològic. Barcelona

Al segle VII aC la ceràmica grega era espectacular.

Les obres són interessants, estan ben conservades i no hi ha un excés d’objectes. Tot i això, avorreix una mica veure-ho gairebé tot dins de vitrines, amb etiquetes petites i difícils de llegir. Em pregunto com es podria fer per mostrar les peces d’una manera més atractiva.

Museu Arqueològic. Barcelona

Així era el terra d’una vil·la romana al Masnou (s.IV aC)

Són interessants les recreacions de les cabanes o de les tombes, però malgrat el seu evident interès, penso que es necessita un canvi més radical. La fórmula expositiva del segle passat ja no és adequada als nostres temps.

Estic d’acord amb el director del MAC quan afirma que (aquest museu) “s’ha de projectar a les necessitats del segle XXI” (veure l’article ‘Repensar un museu’), tot i que fer-ho bé requereix una bona inversió de diners.

Museu Arqueològic. Barcelona

Meravellosos vasos grecs per a ungüents (s.V aC).


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s