La via del progrés

Recorregut per l’antic Camí Ral de Calella.

Avui coneixerem indrets de Calella (Maresme) que normalment no tenim en compte quan anem a la seva platja. Tots són a tocar del carrer Sant Jaume (N-II), així que us aconsello fer tres aturades amb el vehicle.

Calella

La xemeneia del bosc.

Abans cal aclarir tres punts.

  1. Entre els anys 20 i 30 a Calella es van construir diversos edificis d’ús públic: la biblioteca, el mercat, el parc Dalmau i l’escorxador i es va remodelar el passeig Manuel Puigvert. De la mateixa època tenim la fàbrica Llobet – Guri. És a dir, que va ser una ventada de progrés. Cal agrair-ho a Jaume Dalmau, un treballador que arribà a ser alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera
  2. Jeroni Martorell era fill de Calella. Va ser alumne predilecte de Josep Puig i Cadafalch i va ser molts anys arquitecte municipal de Calella, on ha deixat la seva empremta d’estil noucentista.
  3. L’imperi romà va crear una important xarxa de camins, molts dels quals ara seguim utilitzant sota altres noms. A l’Edat Mitjana, un d’ells va prendre el nom de Camí Ral ja que gaudia de la protecció dels comtes de Barcelona i dels reis d’Aragó. Actualment, la major part del traçat de l’N-II que avui farem correspon a aquesta antiga via.
Calella

Vistes incomparables.

Primera parada.

Deixeu el vehicle a l’aparcament davant el mercat i aneu a peu fins al número 151, on hi ha la biblioteca Costa i Fornaguera. Aquest edifici noucentista es va projectar per atendre les necessitats culturals de l’època. Vaja, igual que ara. Està dedicat a un fill de la ciutat que arribà a bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona.

Calella

Estic aquí només per fer bonic.

Al costat s’aixeca l’antiga fàbrica tèxtil Llobet – Guri, que va tenir gran importància en una època de bonança. Va ser projectat per Eusebi Bona, que us sonarà més pels seus edificis a Barcelona: La Unión i el Fénix a Passeig de Gràcia o el del Banco Español de Crédito a Plaça de Catalunya.

Calella

Com una pel·lícula futurista.

L’edifici ha estat rehabilitat parcialment per allotjar el Museu del Turisme, on us farà gràcia veure com va començar aquest moviment i veure els típics records que tots alguna vegada hem comprat i que només serveixen per a fer pols.

Calella

Arqueologia industrial.

Uns metres més avall tenim el mercat municipal. Els arquitectes noucentistes, en aquest cas Jeroni Martorell, van voler trencar amb la decoració merament estètica del modernisme, donant a les seves construccions una funció més social i basant-se en una estètica més clàssica. La façana recorda les d’algunes masies barroques. L’inusual porxo li aporta un espai de caràcter cívic.

Calella

Línies barroques del passat.

Al seu costat s’aixeca una curiosa torre d’obra vista. Originàriament tenia un dipòsit a la part alta per proveir d’aigua el mercat.

Calella

El maó va ser una contribució àrab.

La font de ferro va ser regalada el 1900 per Lluís Macaya, un ric personatge que va fer fortuna a Ultramar.

Calella

Una font que és un regal.

Pocs metres més enllà del mercat, entrem al Parc Dalmau, un romàntic pulmó verd que, encara ara, sembla desconegut per a moltes persones.

parc Dalmau. Calella

Dins el parc val la pena visitar el refugi antiaeri, recentment museïtzat i que ens donarà una idea de com era la vida durant la guerra.

parc Dalmau. Calella

Segona parada.

Si us agrada caminar, seguiu endavant, cas contrari preneu el vehicle i aparqueu al final del carrer del Turisme. Aquí visitem l’antic escorxador, projectat el mateix any que el mercat, també de Jeroni Martorell.

Calella

El 1927 tot va millorar.

Es conserva la torre amb el dipòsit d’aigua per abastir les instal·lacions. Cal tenir en compte que, per aquella època Calella va patir per manca d’aigua.

Calella

Recollir aigua també és art.

Tot i que és a prop, suggereixo anar amb el vehicle fins al peu del far i allà visitarem el que ens queda.

Tercera parada.

El far del segle XIX se situa al mateix lloc on hi havia una torre de guaita medieval per orientar els vaixells. Primer funcionava amb oli i a principis del XX s’utilitzà l’electricitat, que va permetre que el raig de llum allargués més: 33 milles nàutiques, que vénen a ser uns 6 km.

Calella

L’orgull de tenir una gran responsabilitat.

Us recomano la visita (a la torre no es pot pujar, ooooohhh!) on, a més d’aprendre com funciona un far, descobrireu mil coses relacionades amb les comunicacions marítimes i d’altres menys conegudes, com les campanes de l’església o les torretes de telegrafia òptica.

Calella

El far ens mira.

Sortiu a la terrassa del far i mireu cap a Barcelona. Veureu dues torres dalt d’un turó. Bastides amb pocs anys de diferència, al segle XIX estaven destinades a la transmissió de senyals òptics a través d’una xarxa de comunicacions que permetia ràpidament enviar missatges per tot Catalunya. Una torre era d’ús militar. Aquest sistema va tenir una durada efímera.

Calella

Treient el nas entre els arbres.

Podeu pujar pel camí que arrenca al costat d’uns apartaments al costat de la riera (hi ha indicacions). Per baixar escurceu per un corriol per la banda de mar.

Per finalitzar l’itinerari, seguiu a peu pel pont que travessa la carretera fins a arribar a la platja de la Roca Grossa, un indret idíl·lic que sembla mentida que el tinguem tan a prop i no el coneixem.

Calella

Una cala gairebé verge.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

6 responses to “La via del progrés

  1. Veus com a vegades …. un pot coneixer llocs o detalls o objectes que un no coneix, com el cas de la Torre d’Aigua de Calella, m’ho apunto…..
    Salutacions
    Ramon

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s