De rics, burgesos i pencaires

Passejada pel centre de Calella.

D’unes poques masies al segle XI fins al desbordament turístic actual, Calella (ni de la costa, ni dels alemanys), al Maresme, ha passat èpoques molt pròsperes que han deixat la seva empremta. Al segle XIV va obtenir el privilegi de celebrar mercat, cosa que va portar prosperitat. Després es va independitzar de Pineda i obtingué més privilegis, dividint els habitants en acomodats (sense comentari), menestrals (artesans) i jornalers (tu i jo, vaja).

Calella

Els dracs campen arreu.

Acabada la guerra de Successió (1714) Calella torna a remuntar amb la construcció de vaixells i l’elaboració de puntes. En acabat vingueren els indians que van ajudar al desenvolupament econòmic. La indústria tèxtil va suposar una altra gran empenta i quan va davallar, la va salvar el turisme (amb tot allò de bo i de dolent que comporta).

Ara, amagat entre botigues d’orientals que venen andròmines lletges i inútils, encara podem trobar el magnífic patrimoni que la ciutat conserva i que lluita per preservar.

Calella

Això és tenir cura fins al més petit detall.

El rovell de l’ou.

La millor manera per començar aquesta ruta és visitant el museu municipal. Més aviat sembla un arxiu (que ho és) de coses tan dispars com maquinària tèxtil, àmfores romanes, rajoles modernistes, minerals i vestits d’època. Però us donarà una idea de la importància que ha tingut aquesta ciutat.

Calella

D’això s’en deia anar mudat.

La joia és la farmàcia modernista que trobareu al segon pis.

Calella

Un establiment ple d’art i de salut.

Ens acostem a la plaça de la Constitució, on durant sis segles va tenir lloc l’important mercat setmanal. Qui gosava robar els marxants era castigat. Com podem veure pels edificis, aquí hi vivien les famílies importants. Veiem alguns.

Al costat del nou ajuntament, i més enretirada, tenim Cal Galceran, també dita Can Giol per l’historiador local que hi va viure. Aquesta casa pairal del segle XV conserva interessant elements gòtics.

Calella

Fins i tot les cortines hi fan joc.

A l’altre extrem, Can Salvador, del segle XIV, va ser una de les primeres a formar el nucli urbà. Observeu les restes d’un matacà a la dreta. La majoria de cases en tenien, ja que eren freqüents les invasions pirates. En veureu més en aquesta passejada.

Calella

Ara és una biblioteca.

Fent xamfrà tenim l’Ajuntament Vell, que havia estat el primer hostal. A la façana veiem en Mastegamosques, el capgròs creat el 1935 per acompanyar els gegants de Calella.

Calella

Presenciant la vila des de la cadira.

>Al seu costat, una casa d’estil barroc (XVIII) amb uns esgrafiats, que primer va ser un hostal i després la Casa del Consell.

Calella

La pàtina del temps.

Al número 20 destaca l’edifici que dóna nom al carrer i on visqué la família Bartrina. Encara conserva la torre de defensa del segle XVI. Personatge il·lustre va ser Francesc d’Assís Bartrina, propulsor de la Mancomunitat de Catalunya a principis del XX, institució que agrupà les quatre diputacions catalanes.

Calella

Avistant pirates.

Observeu l’interessant símbol a la dovella central de la porta. Està format per les lletres IHS, que són el monograma de Jesús en grec. Tinc lasospita que l’artesà es va equivocar, ja que la S apareix a l’inrevés.

Calella

Quedi clar qui hi viu.

Adossada a la casa Bartrina tenim l’esgraonada capella de Sant Quirze. Al segle XV era dedicada a Sant Elm, patró dels mariners, però al XVIII s’hi traslladaren les relíquies de Sant Quirze i Santa Julita. La seva poc provada història, comenta que aquesta mare i el seu fill de tres anys eren a Turquia quan van ser morts per la seva fe. Se’ls venera com a protectors de pobres i nens.

Calella

La campana de Sant Elm.

Arribem al final del carrer per veure Can Borràs (1911), una residència eclèctica (que barreja estils diferents) on cal veure la bonica galeria porxada que dóna al carrer Anselm Clavé.

Calella

Un romàntic lloc per prendre la fresca.

Aquí mateix travessem les vies pel pas soterrat i arribem al passeig Manuel Puigvert. Aquest senyor va ser alcalde del municipi i va promoure un munt d’obres, sense mirar massa prim l’endeutament. Va ser un personatge de llegenda que tothom el coneix com ‘el Soques’, un rebel de les guerres Carlines, en què s’enfrontaren els conservadors seguidors de Carles Maria Isidre de Borbó i els lliberals partidaris d’Isabel II, qui finalment va guanyar.

Calella

Art vora el mar.

El passeig va ser remodelat als anys 20 quan s’hi afegiren les balustrades i fanals.

Passegeu amunt, direcció Girona, i no perdeu de vista els edificis a primera línia de la via. Alguns encara conserven un cert aire mariner i d’altres, amb la vinguda dels rics indianos, es van convertir en destacables habitatges modernistes. Mireu si no la d’Anselm Clavé 86, residència d’un empresari que vivia a Manila (que llavors era colònia espanyola). Va ser projectada per l’arquitecte Francesc de Paula i Sellés i se la coneix amb el nom d’Els Filipinos, perquè el servei era d’aquell país.

Calella

Esplendor modernista.

Travessem la via (compte, que aquesta vegada és per damunt) a l’alçada de la Torre Macaya, un xalet modernista amb un pavelló d’esbarjo que sembla extret d’un conte. El seu propietari, Lluís Macaya, que va fer fortuna a finals del XIX, venia aquí a estiuejar.

Calella

Molt més que una tanca.

L’eixample.

Pugem per Sant Joan per descobrir el que es coneix com l’eixample, un entramat de carrers perpendiculars. El carrer Jovara, d’un quilòmetre i mig, travessa la població gairebé de punta a punta. Al número 166 podreu veure la façana principal d’Els Filipinos.

Calella

La distinció també quan truquen.

I al 158, teniu Els Menuts, una altra destacable obra modernista (amb els baixos destrossats). Enfront de la via haureu vist la façana posterior. El nom prové de tres germans molt baixets que hi vivien. El seu pare era un empresari tèxtil que vingué d’Itàlia i es casà amb una noia de Calella.

Calella

Delicades flors que suporten un balcó.

Pugem fins al carrer Església, ple de botigues, malgrat que molts dels comerços són orientals i de baixa qualitat i han fet fora el botiguer tradicional.

Estaria bé arribar-nos al número 139 per contemplar la façana d’obra vista de Ca l’Aleix Serra (1920), mestre d’obres que va fer edificar la seva pròpia casa.

Aneu tornant pel carrer Església i mirant les interessants edificacions, com la del número 84, Can Pedemonte, amb un destacable ràfec sota la teulada.

Farem una petita volta entrant pel carrer de les Creus i tombant per Jovara. A la cantonada amb Batlle ens aturem per veure Can Granell, del segle XVIII, amb una capelleta del que sembla Sant Joan Baptista. Aquí nasqué el 1922 el pintor Lluís Gallart especialitzat amb figura clàssica. La seva obra la trobareu al museu municipal.

Calella

Batejant des de les altures.

Al número 96, molt ben situada davant el carrer Romaní, tenim Can Boix, una casa noucentista que es fa veure la importància que tenien aquests carrers.

Calella

Veure sense ser vist.

Fent cantonada amb el carrer Romaní trobem la casa de la família Cuadras, empresaris tèxtils que el 1900 van rebre el títol de Barons per la reina Maria Cristina.

Calella

El drac servia de corriola i de fanalet a Sant Josep.

Acabarem la ruta davant l’església de Santa Maria i Sant Nicolau.

La seva història és plena d’entrebancs. Es comença a construir al segle XVI quan Calella rep la butlla papal per fer-ho. Cinc mestres d’obres es van anar encarregant de la construcció, dels quals dos van morir prematurament. Un d’ells va ser el francès Jean de Tours que va deixar moltes obres a Catalunya, com al palau de la Generalitat de Barcelona.

Calella

Les formes del barroc.

El portal barroc és obra seva. En realitat és el que es va salvar del primitiu retaule dels Apòstols després que al segle XVIII s’esfondrés el campanar. A l’esquerra veiem sis caps (podem reconèixer a Sant Jaume amb el barret i probablement Sant Joan perquè és el més jove) i a la dreta els altres sis.

Calella

Sant Joan vigilant qui entra.

Al damunt dins la fornícula, tenim a sant Nicolau, bisbe de Turquia (segle III) que aconseguí que l’emperador Constantí reduís els impostos (com ara, vaja).

Calella encara té més coses per veure. Descobriu-les a la segona ruta per la ciutat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

7 responses to “De rics, burgesos i pencaires

  1. Gràcies per un resum tan interessant dels petits grans tresors que resten a Calella i que poc es promocionen per a la seva visita. Simplement m’agradaria anotar que m’ha semblat poc adequat i erroni el comentari “Ara, amagat entre botigues d’orientals que venen andròmines lletges i inútils, encara podem trobar el magnífic patrimoni que la ciutat conserva i que lluita per preservar.” Si bé és cert que tenim comerciants orientals (que han demostrat ser grans comerciants durant tota la història), també n’hi ha de calellencs que venen els mateixos productes que els dels comerciants orientals. Mireu si no l’origen dels productes de totes les botigues que es venen tèxtil o altres andròmines i no en trobareu cap fet a la comarca.

    Liked by 1 person

    • Moltes gràcies pel comentari. És cert que darrerament sembla que tot ve de fora (roba, fruita, mobles,…). És una opinió meva molt personal, però penso que la proliferació de determinats tipus de negoci no necessàriament generen benefici sinó que atreuen un públic que potser no és el més idoni. Per exemple, a Barcelona hi ha zones on em sento estranger i evito anar-hi.

      M'agrada

  2. Rondaller,

    Em pensava que érem “Ciutat”. Sempre havia sentit explicar per part dels meus avis que Alfons XIII ens havia donat el títol de ciutat. Havia de venir, però va esclatar la República i ens vam quedar sense visita reial.

    Liked by 1 person

    • Jaume,

      Tens tota la raó. És curiós que la història que apareix a la pàgina de l’Ajuntament ignori aquest fet.

      Tot i què és ciutat des d’el 1925, he rectificat al meu article els llocs on apareixia la paraula ‘vila’ per evitar possibles confusions.

      Agraeixo molt la teva aportació.

      Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s