Ruta megalítica a Vilassar de Dalt

S’explica que quan el diable portava la darrera pedra per acabar el pont de Martorell, es va fer de dia i la deixà caure, perdent l’aposta de quedar-se amb l’ànima d’una noia. I ves per on, aquesta pedra ara és al dolmen de la Roca d’en Toni, a Vilassar de Dalt (Maresme). Si és que el món és un mocador!

Els jaciments prehistòrics són plens de llegendes i la zona de Can Boquet no és una excepció. Una curta passejada per aquest bonic paratge, ens portarà a descobrir les petges que fa 6.000 anys van deixar els primers pobladors.

Aparquem el vehicle davant mateix del dolmen. Per cert, aquest nom està format per dues paraules bretones ‘daol’ (taula) i ‘maen’ (de pedra).

DSC04998

Les persones del Neolític es van afartar d’anar amunt i avall i es van quedar a viure en llocs fixos. A més, van estalviar feina fent enterraments col·lectius, normalment en llocs destacats, potser per marcar el territori.

DSC05000

Dins la cambra de pedres, es col·locaven els difunts i tot l’exterior era cobert per un túmul de terra. La barana que envolta aquest dolmen ve a recordar els límits d’aquesta cobertura.

Al costat, uns pocs graons ens porten al Turó d’en Rampons, on podem veure set tombes d’una necròpolis datada a l’Alta Edat Mitjana, trobada de forma casual el 1974 en llaurar un camp.

DSC05003

Baixem 150 metres per la pista principal i prenem el primer trencall a l’esquerra. A la primera cruïlla girem a la dreta (el camí que segueix recte el farem de tornada). A una banda tindreu bosc i a l’altre, camps. Començareu a veure grans pedres. Algunes tenen nom i d’altres no, així que cal parar atenció. El primer amuntegament a l’esquerra són els Rocs d’en Sardinyà, una pedrera de fa 5.000 anys, on es van trobar restes de ceràmica.

Molt a prop hi ha un conjunt de rocs encara més grans, que formen una mena de tancat. És el Castell de Pedra. Podeu entrar per unes escletxes i tractar d’imaginar com vivien els primers habitants, sota cobertes de troncs.

Hi ha molts caminets i corriols, però la majoria us duran al mateix lloc. Aneu baixant i trobareu la Cova d’en Pau (en honor al seu descobridor), un gran roc amb dues obertures on es van descobrir diversos enterraments amb el seu aixovar.

Seguiu avall i aviat trobareu la Cova de la Granota, que ni és una cova ni encara he sabut veure la forma de granota. Des d’aquest jaciment megalític, tindreu unes vistes impressionants.

DSC04974

Al davant hi ha una roca amb tot de forats, però no he trobat explicació de què és.

DSC04982

El camí baixa uns metres i enllaça amb una pista més ampla. Seguiu amunt a l’esquerra i gaudiu de l’exuberant vegetació. En un revolt apareix la Font d’en Dirol, que ningú sap què vol dir, perquè aquesta paraula no existeix. Bé, sí que he trobat una població perduda al mig de França amb aquest nom, però no crec que tingui res a veure.

DSC04991

La poca aigua que raja, es recull en un petit abeurador  pels animalets del bosc.

DSC04989

Continuem amunt fins a enllaçar amb el camí d’anada per tornar a l’aparcament i tornar al present.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s