Entre el verd i el blau

Probablement les passejades més espectaculars de la Costa Brava siguin els ‘camins de ronda‘ que passen entre el verd dels pins i el blau del mar. Avui farem un tastet a la vora de Palamós (Baix Empordà), on visitarem indrets que podrien passar pel paradís.

Cala Fosca. Palamós

El paradís me l’imagino així.

Podeu deixar el vehicle al carrer Tamariu (Palamós). Malgrat que no sigui la millor, suggereixo baixar un moment a la cala Margarida. Flipareu amb els passadissos i escaletes que passen entre les cases.

Cala Margarida. Palamós

Potser la cala més amagada.

Les casetes, que havien estat barraques de pescadors, amuntegades unes amb les altres, li donen un cert encant.

Cala Margarida. Palamós

De magatzem de barques a casetes d’estiueig.

De manera preventiva, durant l’Edat Mitjana es deixaven aquí els viatgers sospitosos de portar alguna malaltia contagiosa.

Cala Margarida. Palamós

Mirador a l’infinit.

Torneu amunt, pugeu per Tamariu, gireu per Codolar d’en Gotes i allà mateix veureu un camí que s’endinsa al bosc. Tot i que es bifurca, aneu per on vulgueu, que arribareu al mateix lloc.

Camí de ronda. Palamós

Escales a la natura.

Aquests camins, eren lloc de pas de pescadors, de contrabandistes i dels vilants dels contrabandistes. Avui dia s’han recuperat i els transiten turistes amb sabates de taló així com excursionistes fibrats.

Camí de ronda. Palamós

El turista retratat.

Mentre voregem el Cap Gros aneu gaudint de les vistes que tan famosa han fet aquesta costa.

Palamós. Cala s'Alguer

Tots els tons de blau

Les nombroses atzavares antigament s’utilitzaven per fer resistents cordes per a les embarcacions.

En acabar els penya-segats veureu la cala Fosca, anomenada així per la roca negra que hi ha al mig i que la separa en dues platges. Segons la llegenda, mentre la deessa Pirene fugia del monstre Gerió, es va establir aquí i s’hi va fer construir un palau. El senyor del castell de Sant Esteve (a l’altre costat de la cala), veient que Pirene no feia cas del seu amor, calà foc al palau i la matà. El roc negre és tot el que queda de la mansió cremada.

Cala Fosca. Palamós

S’entén per què la deessa es va quedar aquí.

Més o menys a mig passeig fixeu-vos amb una curiosa tanca amb siluetes tallades al mateix ferro.

Cala Fosca. Palamós

Tot mirant cara enllà.

Unes passes més i trobareu la casa Vilahur, una mansió d’estiueig de principis del XX i transformada diverses vegades.

Casa Vilahur. Palamós

Quan l’estiueig era cosa de senyors.

Continuant per la vora de la platja trobareu alguns restaurants. Us recomano fer una reserva per quan torneu. Això de menjar amb el mar de fons no té preu.

Al final de la cala el camí ens porta a les restes del castell de Sant Esteve, origen de Palamós i escenari de memorables batalles navals al segle XIII.

Castell de Sant Esteve. Palamós

Del castell del senyor, tampoc queda gaire.

El camí, molt ben urbanitzat, ressegueix aquesta punta rocallosa i ens porta a la cala s’Alguer que, de fet, són diferents caletes.

Camí de Ronda. Palamós

Cadascú deixa la seva emprempta.

Passem pel mig d’un espai utilitzat com aparcament i arribem a la Cala del Polvorí on trobem quatre casetes de pescadors, una interessant mostra d’arquitectura popular.

Cala del Polvorí. Palamós

Arquitectura popular.

Des d’aquí en podem acostar a la platja de s’Alguer Gran, amb el magnífic decorat que formen les acolorides cases de pescadors.

Cala s'Alguer. Palamós

Color entre el verd i el blau.

Aquí finalitza el passeig, però podeu continuar per descobrir la inèdita platja de Castell, miraculosament salvada de l’especulació i el poblat ibèric.

De tornada, podeu fer una petita volta per conèixer la part que no queda a primera línia de mar. En arribar a la cala de la Fosca enfileu pel Camí Vell de la Fosca fins al discret cementiri de Sant Joan.

Després d’un munt de contratemps, va ser inaugurat el 1911 per substituir el que hi havia al costat de l’església, totalment col·lapsat. Es va inaugurar dues vegades: una per a l’àrea catòlica i l’altre per al recinte (independent) de qui no combregués amb aquesta fe.

Cementiri de Sant Joan. Palamós

La pau i el descans.

Baixem pel carrer Dues Palmeres on m’han cridat l’atenció uns habitatges que podrien ser dels anys 60.

Palamós. Edificis anys 60

L’especulació també va aportar un cert art.

Tombem pel camí de l’Església de Sant Joan, sense asfaltar i arribareu davant de la capella de l’Assumpció de la Fosca, amagada pels arbres i envoltada d’habitatges. Va ser construïda als anys 50 per oferir culte els mesos d’estiu a la cada vegada més gran comunitat d’estiuejants. Era un lloc amb vistes privilegiades, però l’especulació ha acabat per tapar el paisatge.

L'Assumpció de la Fosca. Palamós

Capella d’estiu.

Podeu tornar fins on heu deixat el vehicle pel camí de ronda o bé escurçar per la carretera de la Fosca.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s