La ciutat de vellut (I).

És complicat condensar en només quatre itineraris tota la riquesa de Praga, així que caldrà abreujar molt.

Avui farem un tomb per l’anomenada Ciutat Nova (Nove Město). De fet data del segle XIV, però li van donar aquest nom per diferenciar-la de la part més vella.

Aquest eixamplament promogut pel rei Carles va tenir ben aviat una gran activitat comercial, amb places per a mercats.

Però a finals del XIX ja era un barri decadent i es va sanejar enderrocant els vells edificis gòtics i construint-ne de nous amb els estils de l’època.

Palau Rokoko. Praga

Palau Rokoko.

Preparats per caminar?

Ens situem al mig del pont de les Legions (most Legií) dedicat als combatents, sense quedar-me clar si els de la primera o la segona Guerra Mundial.

Praga

Fanal modernista al pont de les Legions.

Des d’aquí tindreu unes espectaculars vistes del pont de Carles (Karlův most).

Praga

Un pont de conte de fades.

El gran edifici que s’aixeca a la cantonada és el Teatre Nacional (Národní divadlo), d’estil neorenaixentista i que es va cremar així que es va inaugurar el 1881.

Teatre Nacional (Národní divadlo)

El Teatre Nacional és tota una institució.

L’itinerari s’interna a la ciutat, però jo us recomano passejar per la vora del riu Moldava fins al següent pont (Jiráskúv most). Aquesta avinguda (Masarykovo nábřeží) destaca per les façanes art nouveau, algunes realment impressionants.

Masarykovo nábřeží. Praga

Modernisme vora el Moldava.

En acabar aquest tram trobareu el famós edifici de Frank Gehry, conegut com la ‘casa que balla’ (Tančici Dům). Va ser aixecada el 1996 al solar d’un edifici bombardejat i s’ha convertit en una icona de la nova ciutat.

Praga

Ballant al vespre

Per seguir, torneu a la cantonada del Teatre Nacional. Just al costat teniu la Llanterna Màgica (Laterna magika), un avantguardista edifici de vidre, de 1983, on es fan innovadores representacions escèniques.

Praga

Nous espais per a noves tendències.

Som a carrer Národní. Mireu el bonic edifici modernista del número 7. Conegut com a edifici Viola, va ser la seu de la Companyia d’Assegurances Praga. Ho podeu verificar perquè al voltant de les finestretes del darrer pis hi ha les lletres PRAHA. Tota la façana és plena de referències al món assegurador.

Praga

Acolorits relleus sobre temes asseguradors.

Al costat hi ha un altre edifici també destacable, però és que no acabaríem mai. Seguiu amunt fins a la cantonada amb Jungmannova.

En aquesta placeta hi ha l’escultura de Josef Jungmann, un poeta del segle XIX que va contribuir al renaixement de la llengua txeca.

Praga

El poeta Josef Jungman davant el Palac Adria (Jungmannova 34).

L’edifici de la cantonada que sembla un castell, és el palau Adria, una interessant mostra d’arquitectura cubista (1912), que en aquesta ciutat va tenir una certa rellevància.

Entreu a l’església de la Mare de Déu de les Neus (Kostel Panny Marie Sněžné). Sorprèn l’alçada de la nau i la lluminositat.

A la porta veureu unes estàtues de sants amb la corona daurada que recorden uns coneguts dibuixos animats.

Praga

Precursors de Doraemon.

Al costat podeu entrar als jardins Franciscans (Františkánská zahrada), un dels pocs espais que van sobreviure a la remodelació del XIX i que es va aixecar damunt l’antic cementiri franciscà. Des d’aquí s’observa millor la nau de l’església.

Praga

Església de la Mare de Déu de les Neus.

Tornem a la plaça Jungmannovo per veure una curiositat. Amagat en un racó gairebé darrere l’església, hi ha un estrany fanal d’estil cubista de 1912. Aquí ho deixo.

Praga

El cubisme va tenir certa repercusió a Praga.

Seguim amunt fins a trobar el carrer října (octubre). Al número 28 hi ha l’hotel Prague Inn, però abans hi havia un banc. Si mireu a dalt de tot, veureu un relleu amb un rusc i unes abelles, símbol de riquesa en aquestes latituds.

Praga

La lluentor del diner.

Aquí comença la plaça de Venceslau (Václavské náměstí) que més aviat sembla una gran avinguda. Fa 600 anys era un important mercat de cavalls i actualment és l’espai on té lloc qualsevol esdeveniment festiu, polític o reivindicatiu.

En aquest lloc es va calar foc Jan Palach el 1969, un jove estudiant que va així protestar per la invasió soviètica. Aquest fet mantingué viva la flama de la revolució i vint anys més tard la multitudinària manifestació popular va provocar la dimissió en bloc del partit comunista. Es diu la ‘revolució de vellut’ perquè no hi va haver cap víctima.

Praga

Artístic ferro colat al peu dels arbres de la plaça.

No us perdeu la segona part d’aquesta ruta per la Ciutat Nova de Praga.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s