La ciutat nascuda de la llegenda

La ciutat vella (Staré Město) de Praga desperta passions i amb raó. Els seus origens es perden en el temps. De mica en mica es va anar formant un nucli a la vora del riu Moldava fins que al segle XIII obtingué el títol de ciutat, ja que era el lloc de residència dels reis de Bohèmia.

Aquí només us insinuo una possible ruta, però aquesta ciutat demana passejar-la lliurement, ficant el nas a cada portal, carreró o placeta.

El rovell de l’ou.

Ja que hem de començar per algun lloc, podem fer-ho al carrer Malá Štupartská 6, on hi ha la basílica de Sant Jaume (Kostel sv. Jakuba). Reconstruïda en estil barroc, a la façana destaca un embolic de sants i àngels en plena apoteosi.

Praga

Clímax barroc.

Passem sota una arcada que hi ha al davant i entrarem a la placeta Týn on suggereixo una aturada. Aquest recinte era un mercat medieval fortificat al segle XI i calia pagar una taxa per vendre aquí. Fixeu-vos amb el bonic edifici porxat renaixentista, l’antiga font de ferro i l’ós encadenat a la paret.

Praga

Casa de l’Ós Negre.

Passem sota l’arc de l’altre costat, voregem pel darrere l’església i sortim a la meravellosa plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí). Hi ha tant per veure que us ho haureu de prendre amb molta calma.

Praga

Una plaça amb molta vida.

L’església gòtica de N. S. de Týn és fàcilment reconeixible per les punxes de les dues torres. Curiosament, l’entrada és amagada sota una porxada de la plaça. Per cert, el nom és un derivat del txec antic i significa tancat, fent referència al recinte emmurallat que envoltava la placeta que hem vist abans.

N.S. de Tyn. Praga

De nit encara impacta més.

A l’esquerra de l’església es conserva un dels edificis medievals més antics: la Casa de la Campana de pedra (Dum U Kamenného zvonu). S’explica que al segle XIV un capellà va fer sonar una campana per avisar al rei Joan de Luxemburg que podia entrar a la ciutat i prendre-la sense violència. Podeu veure aquest detall a la cantonada.

Praga

Record d’una invasió pacífica.

Mireu a la dreta de l’església, on destaca la Casa Storch (Štorchův dům), feta aixecar al segle XIX per un editor. Els murals de la façana representen a Sant Wenceslao (Václav), un pacífic rei de la república al segle X, assassinat pel seu germà i més tard convertit en patró del país.

Praga

Encara que sembli una noia, és un rei.

Cada façana té la seva pròpia història, però ens allargariem massa. Així que passem a l’ajuntament on, per la cua de turistes, haureu encertat que allà és el famós rellotge.

Praga

Torre de l’Ajuntament.

L’edifici amb la torre és gòtic i aquí es va centralitzar la gestió de la ciutat després de la unificació dels quatre municipis. En realitat, com que les arques no eren abundoses, es van aprofitar altres construccions i es va fer un poti poti força heterogeni, però que té la seva gràcia.

El rellotge s’afegí al segle XV i us costarà saber l’hora, ja que marca un munt de coses: la sortida i la posta del sol, el zodíac, l’antiga forma horària de Bohèmia, l’hora de l’Europa Central, el temps babilònic, horari d’estiu i d’hivern, els mesos, el dia, les festivitats religioses i algunes coses més.

Praga

El nom de cada dia de l’any al rellotge astronòmic.

Unes cases més a l’esquerra del rellotge veiem una façana fosca amb uns esgrafiats blancs. És la Casa del Minut (Dům U Minuty) on visqué Kafka de petit. En realitat la traducció vol dir “diminut”, referint-se a un comerç de tabac que venia en petites quantitats. “Minut” ha fet més fortuna malgrat la incorrecció.

Praga

Esgrafiats a la Casa del Minut.

Reculeu uns metres i baixeu pel carrer Železná fins a arribar al Teatre dels Estats (Stavovské Divadlo), edifici neoclàssic on Mozart va dirigir algunes obres seves. Al segle XVIII l’Estat Txec el va comprar i li va posar aquest curiós nom que s’ha mantingut.

Praga

L’edifici s’ha conservat sense canvis.

Voregem l’edifici i trobem la placeta del Mercat de la Fruita (Ovocný trh) on primer ens fixarem en una gran porta metàl·lica plena de caps, que fa una mitja por.

Praga

Semblen inquietants alienígenes.

La casa de l’Àliga Txeca (Zde Slove U Ceske Orlice) la reconeixereu sense cap dubte. Aquest edifici va ser construit al segle XIX per a un metge. La façana té un estil que podriem dir “romàntic-gòtic-neorenaixentista”, però impacta. A la tribuna veureu el perquè del nom.

Praga

Un estil molt peculiar.

Arribem al carrer Celetná. Aquesta històrica via del segle XIV formava part del Camí Reial que acaba al castell. Aquí trobareu magnífics edificis de tots els estils i plens de detalls. Per exemple una verge negra en un edifici cubista o una de barroca just al seu davant.

Praga

Verge barroca al carrer Celetná 23.

Al final del carrer trobem la Torre de la Pólvora (Prašná brána). Aquesta construcció gòtica era una de les portes de la ciutat al segle XV quan el nucli era envoltat de muralles. Està decorada amb estàtues de reis, escuts, Jesús, la Verge, sants, al·legories de les virtut i animals.

Praga

Mènsula amb un animal fantàstic.

El nom ve de quan al segle XVIII es va utilitzar com a dipòsit de pólvora.

Praga

Torneu a la nig que també fa goig.

Aquí mateix comença la darrera ruta per la ciutat on coneixerem la zona més “nova”.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s