Quatre ciutats en una

Praga demana que et perdis pels seus carrers. Que T’hi fixis amb els mil detalls amagats que et parlen de fets i anècdotes que segurament no trobaràs a cap guia. Per això, els quatre itineraris que he preparat, són només orientatius, no per seguir-los meticulosament.

El nom ‘Praha’ sembla que vol dir meandre. Però també significa llindar, potser perquè era considerada la porta de l’antiga Europa.

Per entendre-la millor, cal tenir present que el que ara són barris, en un temps van ser ciutats diferents, cada una amb les seves particularitats.

Praga

Ballarins medievals.

El barri ‘petit’.

Per començar, ens situem a l’entrada del Clementinum, un recinte molt més gran del que sembla i que va ser la seu del col·legi jesuïta i de la universitat. El nom fa esment a la primitiva església de Sant Climent.

Praga

Clementinum, l’escola jesuita, amb angelets picarons.

La torre gòtica que tenim al davant era en part una defensa de la ciutat vella i en part un arc triomfal. Mireu detingudament totes les estàtues i detallets que té.

Praga

Lleó lluitant amb una serp a la Torre del Pont de Carles.

Passem per sota per creuar l’espectacular pont de pedra del segle XV, batejat en honor a l’emperador Carles IV.

A mà esquerra crida l’atenció un edifici d’estil neo-renaixentista. És el museu Smetana, dedicat a un important músic txec. Els esgrafiats representen detalls de la resistència davant els suecs al segle XVII. Abans de ser museu, era una central per bombar aigua a la ciutat.

Praga

Esgrafiats a l’antic edifici de bombeig d’aigües (ara museu Smetana).

Passem pel pont. Al segle XVIII van col·locar les estàtues barroques de sants (per cert, són còpies).

Praga

Santa Anna, al pont de Carles.

Arribem al Malá Strana (Barri Petit), encaixat entre el riu Moldava i el castell, on hi havia un important mercat i vivien molts artesans. Al segle XV un incendi va arrasar les cases i llavors s’hi van construir palaus.

Praga

Picarol daurat als peus del castell (Zámecka 1).

Passegeu per on vulgueu. Tot sembla de conte.

Praga

Pujada (o baixada) al castell.

El castell sense defensa.

Aneu pujant fins a arribar a la porta del castell i entreu encara que sigui a cops de colze amb els altres turistes. Bé, la veritat és que des de fora no sembla un castell, sinó un aplegament d’edificis que formen una petita ciutat.

Els seus orígens es remunten al segle IX i dins trobareu palaus de tota mena d’estils.

Per cert, fixeu-vos amb les tapes de clavegueram. Apareix l’escut de la ciutat amb les antigues muralles i tres torres amb 22 maons cada una, simbolitzant els districtes.

Praga

L’escut de ferro.

Jo crec que aquesta deu ser l’única fortificació que té dins una catedral gòtica d’aquestes mides. Com que és el primer edifici que trobem, allà que anem. Aixequeu la vista i observeu les gàrgoles. Aquest element neix precisament a l’Edat Mitjana per recordar als fidels que l’infern existeix.

Praga

Gàrgoles ferotges.

Entrem dins la nau. Si haig de destacar alguna cosa, són els impressionants vitralls, no per l’antiguitat, sinó per la grandiositat i els colors. En especial la realitzada per Alfons Mucha, d’estil art nouveau. Us parlaré d’aquest artista en una altra ruta.

Praga

El vitrall d’Alfons Mucha.

Tornem a sortir i anem a la plaça del costat des d’on podrem contemplar la grandiositat de la catedral. Algunes parts es van acabar a principis del XX seguint el mateix estil.

Observeu l’antiga entrada, amb un espectacular mosaic representant el Judici Final.

Praga

Compte, que no tot és gòtic.

Curiosa la reixa que tanca l’accés, amb escultures d’oficis.

Praga

Carnissers a la reixa de la catedral.

Aneu passejant pels carrerons i mirant tots els detalls. Si heu comprat entrada, podeu visitar palaus i llocs coberts.

Praga

Carrers del castell.

Al final sortireu fora del recinte i tindreu unes fantàstiques vistes de Praga.

Praga

La ciutat de les teulades vermelles.

Quan arribeu vora el riu creueu el pont Mánesův i aprofiteu per fer fotos del pont de Carles.

El Pont de Carles. Praga

El perfil d’una ciutat monumental.

Un moment per reflexionar.

A l’altre costat veureu una estranya escultura que fa una mitja por. Està dedicada a Jan Palach, el jove que es va autoimmolar el 1969 en senyal de protesta per la invasió soviètica del páis. Aquest fet va ser la guspira que provocaria la caiguda comunista.

Praga

Monument a Jan Palach.

Des d’aquí podeu anar per la vora del riu i tornar al punt d’inici o bé enllaçar amb la ruta pel barri jueu.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s