L’erotisme que va passar la censura

En aquells dies foscos en què tot estava prohibit i qui manava es comparava amb Déu, regnava una moralitat espartana … Per segons què.

Barcelona. Banco Vitalicio

I no va dir res l’estricte censura?

Un marquès amb passat obscur.

Salvador Samà, més conegut per Marqués de Marianao, va ser un polític lliberal que arribà a ser alcalde de Barcelona. El que no s’explica a tot arreu és que pertanyia a una nissaga de traficants d’esclaus.

A mitjans del XIX va ser un dels primers a construir al Passeig de Gràcia, a la cruïlla amb la Gran Via. La mansió, coneguda com a Palau Samà, tenia de tot i no va escatimar recursos per fer-la decorar pels millors artistes.

La seva privilegiada ubicació no va aguantar l’especulació  dels anys 40 i va desaparèixer per edificar el que en aquella època va ser l’edifici més alt de la ciutat: el del Banco Vitalicio.

L’arquitecte Lluís Bonet, deixeble de Gaudí, el va projectar inspirant-se en el monumentalisme de l’escola de Chicago, que aquí mai ha agradat però que representava molt bé l’esperit del règim polític d’aleshores. 

Barcelona. Banco Vitalicio

Les Tres Gràcies

Unes noies molt provocadores.

Enric Monjo, l’escultor oficial de l’entitat, és l’autor dels desvergonyits relleus de la façana. 

De les tres noies de l’esquerra, una agafa el que sembla una collita de blat, l’altra un farcell de fruita i la del mig ensenya les seves virtuts. Clar que la de la fruita duu una brusa que ho marca tot. I ja no dic res de la figura que sobrevola les noies tal com va venir al món. Podria ser una al·legoria de les edats de la dona.

El conjunt de la dreta mostra les tres Gràcies, filles de Zeus: la bellesa, l’alegria i la fertilitat, segons el món grec i la castedat, l’amor i la bellesa pels renaixentistes, que correspondrien també a la verge, l’esposa i l’amant. En fi, per a tots els gustos.

A mitja façana, uns relleus amb angelets, també tal qual, representen les arts (façana de Gran Via) i els oficis (Passeig de Gràcia).

Barcelona. Banco Vitalicio

Al·legoria de les arts

Sorprenentment, tot aquest tractat eròtic al carrer va passar, en plena dictadura, les aprovacions de la censura.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Situació: Passeig de Gràcia 11, cantonada amb Gran Via de les Corts Catalanes. Barcelona. Veure el mapa.
Anuncis

2 responses to “L’erotisme que va passar la censura

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s