Marcant territori

Avui visitarem quatre castells de l’Anoia que ens donaran una idea del ric llegat medieval d’aquesta comarca.

El topònim li dóna el riu del mateix nom, probablement d’origen llatí i que ve a dir ‘riu petit’, potser per comparació amb el Llobregat de qui és afluent.

La Tossa de Montbui

El que queda del castell de la Tossa de Montbui

Quan Catalunya no existia.

Fa molt, molt, però que molt de temps, allà pel segle IX, el Califat de Còrdova el teníem aquí mateix, a tocar de Barcelona, Osona i l’Urgell.

Per defensar l’imperi franc, Carlemany va ‘utilitzar’ els territoris conquerits per sota dels Pirineus com a barrera. Segles més tard algú va tenir la genial idea (sense cap fonament) de donar-li el nom de ‘Marca Hispànica’ i utilitzar-lo amb fins patriotes.

Sant Martí de Tous. Anoia

Porta de l’església de Sant Martí de Tous

Es va afavorir el repoblament dels comtats d’aquesta inestable zona, edificant fortificacions prop de les fronteres amb els musulmans.

Ara, que les úniques invasions són de turistes, alguns d’aquests castells s’han adequat per fer-los visitables. 

La Tossa de Montbui. Anoia

Estela funerària. La Tossa de Montbui

La muntanya i el lliri.

Els Claramunt eren uns cavallers que van venir de França per ajudar en la lluita contra els ‘infidels’. Es van fer construir un castell a prop d’Igualada i el seu símbol va ser una muntanya amb una flor de lliri (pel seu origen francès). 

La Pobla de Claramunt. Anoia

Entrada al recinte superior (el dels senyors)

Tot i estar molt ben restaurat, el recinte, de més de 5.000 metres quadrats, té més interès des de lluny que de prop.

La Pobla de Claramunt. Anoia

La torre de l´homenatge era l’últim refugi en cas de necessitat

Cal destacar les imponents muralles d’aquesta estratègica fortificació.

La Pobla de Claramunt. Anoia

Les impressionants muralles exteriors

Dins el recinte encara es pot veure el que queda de l’església de Santa Maria, d’estil romànic.

La Pobla de Claramunt. Anoia

L’absis es l’única part que queda de l’església

De castell a restaurant.

Sense tenir molt clar on acaba el castell i on comença el mas, tenim a Orpí una curiosa torre de sis cares. Com moltes altres construccions defensives, va ser bombardejada segles més tard per les tropes borbòniques. Però actualment el conjunt fa de bon veure.

Orpí. Anoia

La torre de l’homenatge del castell d’Orpí

Al costat, i amb una esplèndida panoràmica, s’aixeca l’església de Sant Miquel, fent equilibris damunt el penya-segat.

Tot i que la primera documentació ve de molt lluny, quan hi havia la capella del castell, l’actual és una reforma del XVII.

Orpí. Anoia

El campanar de Sant Miquel d’Orpí

Baixa a la vall, puja al cim.

En temps de tranquil·litat, els pobladors de les terres de Montbui (no confondre amb Caldes de Montbui) baixaven a treballar les terres i quan hi havia conflicte, buscaven la seguretat del cim de la Tossa.

Sigui per les vistes o perquè vaig tenir un bon dia, és potser aquest l’indret que he trobat més especial de tot el recorregut.

Dalt del turó trobem la bonica església romànica de Santa Maria.

La Tossa de Montbui. Anoia

Un indret quasi màgic

A la capçalera de la capella hi ha unes interessants tombes medievals amb esteles, recol·locades posteriorment aquí amb finalitats més aviat ornamentals, quan el cementiri es va convertir en jardí.

La Tossa de Montbui. Anoia

Potser una manera de dir que el difunt ja és a casa

Al davant s’aixeca l’única torre que queda del sistema defensiu que envoltava el cim al segle X.

La Tossa de Montbui. Anoia

La torre ara vigila les postes de sol

Llegenda de la senyora de Tous.

El darrer castell el trobem a Tous (no confondre amb la joieria!) i es troba en molt bon estat de conservació.

Sant Martí de Tous. Anoia

De castell a residència

Aquesta impressionant fortificació, restaurada una mica lliurement, està documentada des del segle X. Va passar de mà en mà i va dependre del bisbat de Vic.

Explica la llegenda que la senyora del castell tenia debilitat pels menjars exòtics. Es va fer tan difícil i car aconseguir aquests aliments que es va arruïnar i hagué de vendre les seves propietats. Llavors va demanar caritat i li van donar pa i nous. Entre llàgrimes es va plànyer amb aquest rodolí: “si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara avui fora la senyora de Tous”.

Tous. Anoia

Entrada al castell de Tous

Aprofitem per donar un cop d’ull a l’església de Sant Martí, edifici d’estil neoclàssic amb un destacable campanar. 

Sant Martí de Tous. Anoia

L’ombra del fanal és allargada

La creu de terme és gòtica i es va salvar de les destrosses de la Guerra Civil. Per una banda representa el Crucificat amb els evangelistes a cada extrem. Per l’altre costat es troba la Verge i els símbols dels quatre evangelistes.

Sant Martí de Tous. Anoia

La creu de terme

I per avui ja hem fet un tast de què van ser els castells de frontera. 


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s