La simbologia que li dedico al laberint és simplement caminar cap al seu centre, amb un pas lent i una ment atenta i calmada, com a metàfora del camí d’interiorització cap al CENTRE d’un mateix; “Des del nostre centre s’il·lumina la consciència cap a les realitats de la Vida”
Una altra cosa important son les pedres utilitzades pel laberint: Als voltants encara es conserven petits murs de “pedra seca” que en temps llunyans els agricultors feien com a marges per aplanar els terrenys de cultiu. Aprop del laberint hi havia zones on aquests murs s’havien trencat de forma natural. En cap moment vaig treure una sola pedra d’un mur per col·locar-la al laberint. Més al contrari, vaig fent un delicat manteniment per intentar conservar aquesta bonica emprenta que varen deixar els nostres avantpassats.
Durant els primers anys em dedicava a “netejar” el bosc dels alrededors del laberint: branques seques, brossa humana, etc, procurant mantenir intactes les plantes vives.
És curiós veure com els munts de llenya seca que s’arrepleguen van desapareixent amb pocs anys fent compost natural per la terra.
Últimament ho tinc una mica oblidat, però, si tothom ens responsabilitzessim en cuidar un racó de bosc, la Natura ho agrairia molt.
Caram, a partir d’ara s’ha de canviar el nom: “Laberint del bosc d’Òrrius” i no de Cabrils. Això crearà certa confusió.. però ho crec convenient.
Gràcies, Rondaller!
La figura del Yin yan no és meva. A un amic se li va ocórrer pintar les pedres de blanc i negre. És clar, amb el temps desapareixen els colors.
Però, vaig posar un cercle de pedres per seure en rotllana. Un bon lloc per descansar i fer tertúlia
Em fa il·lusió veure el laberint que vaig crear. El vaig anomenar perquè és la població per on jo accedia. Però, fa temps que tinc dubtes de si la seva situació correspon a Cabrils, Òrrius o un altre terme. Si algú sap verificar-ho, ho agrairia
M’alegra moltíssim conèixer l’autor de les obres que ‘descobreixo’. Sento una especial fascinació pels laberints i aquest es troba en un lloc realment encertat. El nom també és molt adient.
La simbologia que li dedico al laberint és simplement caminar cap al seu centre, amb un pas lent i una ment atenta i calmada, com a metàfora del camí d’interiorització cap al CENTRE d’un mateix; “Des del nostre centre s’il·lumina la consciència cap a les realitats de la Vida”
M'agradaLiked by 1 person
Una altra cosa important son les pedres utilitzades pel laberint: Als voltants encara es conserven petits murs de “pedra seca” que en temps llunyans els agricultors feien com a marges per aplanar els terrenys de cultiu. Aprop del laberint hi havia zones on aquests murs s’havien trencat de forma natural. En cap moment vaig treure una sola pedra d’un mur per col·locar-la al laberint. Més al contrari, vaig fent un delicat manteniment per intentar conservar aquesta bonica emprenta que varen deixar els nostres avantpassats.
M'agradaLiked by 1 person
Durant els primers anys em dedicava a “netejar” el bosc dels alrededors del laberint: branques seques, brossa humana, etc, procurant mantenir intactes les plantes vives.
És curiós veure com els munts de llenya seca que s’arrepleguen van desapareixent amb pocs anys fent compost natural per la terra.
Últimament ho tinc una mica oblidat, però, si tothom ens responsabilitzessim en cuidar un racó de bosc, la Natura ho agrairia molt.
M'agradaLiked by 1 person
Caram, a partir d’ara s’ha de canviar el nom: “Laberint del bosc d’Òrrius” i no de Cabrils. Això crearà certa confusió.. però ho crec convenient.
Gràcies, Rondaller!
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies a tu per les teves aportacions, al bosc … i al meu blog! 😉
M'agradaM'agrada
La figura del Yin yan no és meva. A un amic se li va ocórrer pintar les pedres de blanc i negre. És clar, amb el temps desapareixen els colors.
Però, vaig posar un cercle de pedres per seure en rotllana. Un bon lloc per descansar i fer tertúlia
M'agradaLiked by 1 person
Per cert, hi ha qui deixa la seva empremta amb mandales, figuretes i altres. La idea no és aquesta. S’agraeix si les anem traient
M'agradaM'agrada
…Volia dir que el vaig anomenar laberint del bosc de Cabrils perquè…
M'agradaLiked by 1 person
Em fa il·lusió veure el laberint que vaig crear. El vaig anomenar perquè és la població per on jo accedia. Però, fa temps que tinc dubtes de si la seva situació correspon a Cabrils, Òrrius o un altre terme. Si algú sap verificar-ho, ho agrairia
M'agradaLiked by 1 person
Àlex,
M’alegra moltíssim conèixer l’autor de les obres que ‘descobreixo’. Sento una especial fascinació pels laberints i aquest es troba en un lloc realment encertat. El nom també és molt adient.
M'agradaM'agrada
He mirat els límits del municipi i em sembla que, per pocs metres, però l’indret pertany a Òrrius
M'agradaM'agrada
És un lloc curios en mig de la natura, que cada un pensi el que vulgui…, El Rodaller i Jo, us animem a fer hi un passeig per aquest lloc…..
M'agradaLiked by 1 person
Divertido el post
M'agradaLiked by 1 person
¡Gracias! Mi intención es no aburrir, sino motivar para visitar estos sitios.
M'agradaM'agrada