Vila industrial i burgesa (part I)

Avui coneixerem el centre de Vilassar de Dalt (Maresme). En poc més de dos quilòmetres descobrirem el ric passat històric i artístic que li ha donat l’aspecte actual.

Deixem el vehicle al carrer Ignasi Iglesias. Només sortir de l’aparcament veiem el monument a la ciutat gegantera. La tradició catalana de desfilar figures de grans proporcions sorgeix al segle XIII durant les processons de Corpus. Primer eren figures bíbliques, com Goliat i més tard van aparèixer d’altres personatges profans.

Vilassar de Dalt

Un amor ben gran

Pugem per la riera de Targa i entrem al parc de Can Rafart. El mas és fruit de moltes reformes des del segle XV. Un dels propietaris fou capità durant el setge de Barcelona el 1714. Fixeu-vos que en una cantonada hi ha dos rellotges de sol, un pel matí i un per la tarda.

Vilassar de Dalt

Can Rafart

Al costat del parc hi ha la nau de Les Sedes que ja podeu imaginar què produïa. Va ser el primer vapor de la vila a finals del segle XIX.

Vilassar de Dalt

Les Sedes

Entrem al carrer Llessamí. És curiós el fet que una font faci de mur amb la riera.

Vilassar de Dalt

Font al carrer Dr. Martí Soler

Al final del carrer ja veiem la imponent nau de Can Manyer convertida en biblioteca. 

Vilassar de Dalt

D’indústria a biblioteca

Va ser la més important indústria tèxtil de la població i va comptar amb electricitat pròpia.

Imprescindible pujar al primer pis de la biblioteca per admirar l’immens mosaic de rajoles modernistes.

Vilassar de Dalt. Can Manyer

Anem escales amunt per la baixada de Llessamí i arribem al carrer Mestra Viladrosa. A mà esquerra hi ha la façana enrajolada de la farmàcia Brasó, que barreja sense massa ordre diferents estils.

Vilassar de Dalt

Farmàcia artística

Més amunt, al número 56, trobem el Centre Vilassarenc. El 1889 es constituí com a societat mutualista que evolucionà cap a una orientació més de lleure.

Vilassar de Dalt

El Centre Vilassarenc

Entrem a la plaça del Teatre per veure el teatre La Massa (final segle XIX). L’interior és de l’arquitecte valencià Rafael Guastavino. Si no hi podeu entrar, al davant teniu una mostra de l’obra. L’interès radica en què va modernitzar la tècnica del maó, creant el que coneixem com ‘volta catalana’ que permetia cobrir grans espais amb un gran estalvi.

Vilassar de Dalt

L’invent de la volta catalana

A l’extrem de la plaça veiem Can Bonhivern. En realitat el cognom original era Malhivern, però al segle XIII la família el canvià per aquest més positiu. És la masia més antiga del terme, documentada al segle XII.

Vilassar de Dalt

És com quan dius: ‘m’he quedat de pedra’

Pugem per Salvador Riera i a la cantonada amb Sants Màrtirs ens aturem per contemplar Cal Notari. El nom li ve de l’ofici de Miquel Vila al segle XVIII, primer d’una nissaga de notaris.

Vilassar de Dalt

Els lladres segur que no entren per la finestra

Seguim per Sants Màrtirs. A la cantonada amb Marquès de Barberà veiem l’entrada de Can Banús, actualment museu. Aquesta masia, documentada al segle XVI conserva uns interessants finestrals gòtics. Fixeu-vos amb els bonics dracs modernistes de ferro forjat de l’entrada.

Vilassar de Dalt

Aquí els dracs passen gana

El carrer puja i acaba davant l’entrada de Torremar, rematada per dos lleons. El 1928 Lluís Folch i Torres convertí aquesta espectacular casa pairal en institut per a nens amb problemàtica social. La podeu veure millor pel carrer de sota.

Vilassar de Dalt

El guardià de la casa

Si mireu a la dreta, veureu Cal Tintorer, on vivia l’industrial de la desapareguda Tint de Dalt que disposà de guarderia per a les mares treballadores.

Vilassar de Dalt

Al terrat han crescut plantes i antenes

Uns 200 metres més amunt trobem una curiositat: un antic repartidor d’aigües del segle XIX. És un dipòsit elevat que permetia proveir d’aigua la part alta de la vila.

Vilassar de Dalt

Repartidor d’aigües

Reculem per Àngel Guimerà i passem pel costat de Can Feliu amb una entrada modernista dissenyada per Puig i Cadafalch. Al costat s’aixeca el castell, només visitable en dies determinats. Al segle X es va construir la torre de guaita. Més tard s’emmurallà el recinte i s’encarregà la custòdia a un vassall anomenat Vilazari (que després derivaria en Vilassar). Finalment es convertí en palau.

Vilassar de Dalt

El castell, on tot va començar

Entrem pel carrer Marquès de Barberà i a continuació girem a la dreta per Font de la Teula. Primer veiem una barana de fang cuit que tanca un bonic jardí privat. La part baixa del mur està recoberta de rajoles amb relleus de diferents animals. No he trobat cap informació.

Vilassar de Dalt

Tractat de zoologia al mur

Al número 9 veiem el portal Espinàs, molt modificat. Les inicials corresponen a Pere Pau Espinàs. La capelleta al damunt originalment tenia una marededéu.

Vilassar de Dalt

L’entrada del senyor Espinàs

Al davant tenim la font de la Teula, nom donat perquè antigament l’aigua rajava per una teula. El motiu del relleu del xai és perquè es construí amb els beneficis que l’ajuntament va obtenir del monopoli de la carn al segle XIX.

Vilassar de Dalt

A la font de la Teula no hi ha cap teula

Més avall tenim Ca la Maria Piferrer, una interessant casa amb jardí, de finals del segle XIX.

Vilassar de Dalt

Unes delicades inicials a la porta de Ca la Maria Piferrer

Acabem aquesta primera part a Can Canyes (Àngel Guimerà 17) on destaca un bonic balcó gòtic del segle XV.

Vilassar de Dalt

El balcó de Can Canyes

No us perdeu la segona part!


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s