L’art de fer esport

Em dóna per pensar que hi ha tres coses que han rebut més diners i esforços que cap altra: la religió, la política i l’esport (algun, que no tots). Potser per això han sobreviscut tants temples, palaus, castells i recintes esportius.

Corria l’any 1960 quan a Granollers (Vallès Oriental) s’inaugurà un flamant pavelló esportiu, el tercer en tot l’Estat en tenir sostre. 

Pavelló esportiu. Granollers

Aquest interessant edifici, obra de l’arquitecte municipal Joan Barangé, a més de funcional, és interessant per la innovadora estètica i pels materials utilitzats.

El més característic són els arcs de formigó que suporten el sostre. Des de fora semblen costelles que creen jocs visuals.

A la part frontal, recoberta amb ceràmica vitrificada de colors blaus (com una piscina, vaja), apareixen les anelles olímpiques.

Pavelló esportiu. Granollers

Un encert que ‘el parquet’, com es coneix popularment aquest pavelló, l’hagin conservat pràcticament intacte.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “L’art de fer esport

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s