Una població amb vistes (part I: carrer Major)

A Caldes d’Estrac (Maresme) trobem dos barris que cadascú defensa amb orgull: una cosa és el carrer Major i una altra ben diferent el Camí Ral. No barregem! En aquesta primera part us parlaré de la part ‘alta’, nascuda el segle XIII al voltant de l’església parroquial.

Caldes d'Estrac

Perquè quedi clar

Comencem pel principi.

Pugem per la carretera de Sant Vicenç fins al carrer del Remei, el segon més antic, on al principi vivien els pescadors (després es confiaren i van anar més a prop del mar). Al revolt s’aixeca Can Casasses, un edifici neoclàssic que s’ha hagut d’adaptar al fort desnivell.

Caldes d'Estrac

Can Casasses

Passat el revolt pugem unes escales que ens porten al que queda d’un antic forn de calç del segle XVII, record d’un passat previ a la industrialització.

Caldes d'Estrac

Forn de calç

El carrer Major. 

Al número 44 trobem Can Bonis, amb un mosaic de la Mare de Déu del Remei que, veient com són els núvols m’atreviria a dir que és obra de J. Baptista Guivernau.

Caldes d'Estrac

Can Bonis

Can Sans (núm. 38) arribà a ser la seu de l’ambaixada de Costa Rica durant la Guerra Civil. Aprofiteu per veure al final del carrer la torre de guaita d’en Busquets (segle XVI) perquè després queda tapada per les cases.

Can Bastos (núm. 31) deu el nom al metge que en va ser propietari. També hi visqué el cònsol francès de Barcelona durant la Guerra Civil.

Caldes d'Estrac

Can Bastos

El carrer Major continua, però nosaltres baixem a mà dreta per veure la torre Verda, nom que li ve de les heures que l’envolten a la primavera. Als segles XVI i XVIII es van aixecar torres com aquesta per vigilar i defensar la costa del Maresme de les invasions berbers.

Caldes d'Estrac

Torre Verda

Al voltant de l’Església.

La baixada de l’Església és un carreró amb sorpreses. Al número 5 una façana amb rellotge de sol, anomenada la Casa del Rei, ja que l’esposa de Jaume II hi va fer estades per prendre banys.

Caldes d'Estrac

Casa del Rei

A continuació hi ha la senzilla capelleta del Sant Crist, del segle XIX.

Caldes d'Estrac

Capelleta del Sant Crist

Al final de la rampa girem a mà dreta i veiem Ca la Regina, amb una bonica finestra del segle XV.

Caldes d'Estrac

Ca la Regina

Al xamfrà es troba Can Milans, una gran casa pairal del segle XVI. Com que no m’emociona com l’han restaurat, prefereixo fotografiar la façana del costat, més autèntica (que, de fet, crec que té el mateix nom). 

Caldes d'Estrac

Al costat de Can Milans

Seguim avall per veure l’església.

Caldes d'Estrac

Graons de l’església

L’edifici medieval ha sofert un munt de canvis, destruccions i reformes. A la façana, una petita làpida en llatí és de les poques coses originals que resten.

Caldes d'Estrac

Església parroquial

Al costat, Can Gili (Casa Bellavista), era una masia medieval que als anys 20 va ser remodelada en estil modernista.

Caldes d'Estrac

Can Gili

Passem pel costat de l’ajuntament, d’estil neoclàssic (segle XIX) on havien estat els antics banys termals i, anteriorment, les termes romanes.

Caldes d'Estrac

Ajuntament

A mà esquerra del carrer hi ha una entradeta que ens porta a la capella del Remei, patrona de la vila. S’explica que la imatge la van trobar dues vaques que tossudes, sempre bramaven aquí. 

Caldes d'Estrac

Capella del Remei

Donem la volta a l’ajuntament i, aiiii! Però què és això? L’espantós edifici de l’hotel Jet és el fruit de l’especulació dels anys 60 que va permetre canviar vinyes per immobles.

Caldes d'Estrac

L’especulació va fer molt de mal

Millor passem de llarg i anem a veure els banys termals (del segle XIX) on, per un preu baix, us podeu fer un tractament, com van fer Jaume II o Joan Maragall.

Caldes d'Estrac

Els banys termals

Al costat brolla una font d’aigua calenta.

Caldes d'Estrac

Font dels banys termals

Les vil·les d’estiueig.

Paral·lel a la Riera, però més elevat, hi ha el carrer Santema. Aquí es van aixecar als anys 20 magnífiques residències, com la de Ca l’Arqué al número 15.

Caldes d'Estrac

Ca l’Arqué

Al costat, Can Roqué també és un bon exemple.

Caldes d'Estrac

Can Roqué

I d’altres mansions que anireu trobant.

Caldes d'Estrac

Jardí al carrer Santema

Fixeu-vos amb els picadors de les portes.

Caldes d'Estrac

Qualsevol s’traveix a trucar!

Arribem a la Casa de les Monges, actualment seu de la Fundació Palau, un referent pel que fa a obres de Picasso i d’altres artistes de l’Avantguarda. Us recomano una visita.

Al costat hi ha un passatge i una placeta una mica deixada. Pugeu per observar un interessant (i degradat) mural.

Caldes d'Estrac

Mosaïc amb peixets

Seguiu amunt i entrareu al parc Muntanyà ocupant una part del Puig Castellar. De fet eren els jardins d’un indiano que va tornar de Cuba. 

Caldes d'Estrac

Puig Castellar

Trobareu una porxada amb bones vistes. La resta és una muntanya mig salvatge, amb camins, pins, cactus i algun estany, tot deixat de la mà de déu.

Caldes d'Estrac

Creuem la Riera. Fixeu-vos, al costat del mercat, amb un estret passatge on sembla haver-se aturat el temps.

Caldes d'Estrac

Carreró al costat del mercat

El mercat (de color salmó) és una construcció modernista de principis del XX que primer va ser sala de ball i teatre.

Caldes d'Estrac

Mercat

A l’altre costat del carrer trobem la font del Carreró (o de la Riera), amb una polèmica  restauració que va malmetre part del disseny original.

Caldes d'Estrac

Font del Carreró

Només ens queda pujar per les escales fins a dalt del pont i tornar a l’aparcament. Aprofiteu per fixar-vos amb les boniques mènsules que suporten els balcons al número 14 del Camí Ral.

Caldes d'Estrac

Mènsula. Camí Ral 14

Us heu quedat amb ganes de més? Doncs no us perdeu la segona part!


INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Itinerari: veure el mapa amb les indicacions
  • Distància: 1 km. Ruta circular. No inclou el recorregut pel parc Muntanyà.
  • Desnivell: els primers 200 metres són de bona pujada. El parc Muntanyà té també forts pendents. 
  • Adaptabilitat: gairebé tot el traçat és apte per fer-lo persones amb mobilitat reduïda. Per evitar el tram d’escales podeu continuar amb compte per la carretera. El parc és de tot punt inviable.
  • Temps:  calculeu 1.30 h per fer tranquil·lament aquesta primera part.
  • Aparcament: podeu deixar el vehicle on vulgueu, ja que a tot arreu haureu de pagar zona blava, fins i tot en dies festius. Per aquesta ruta suggereixo l’aparcament del Camí Ral, just on comença la carretera de Sant Vicenç
  • Pel camí anireu trobant plafons informatius amb bones explicacions.  
  • Saber més:
    – el balneari: caldetes.cat
    – els principals edificis: caldetes.cat
    – ajuntament: wikiwand.com
    – inventari del patrimoni: patrimonicultural.diba.cat
    – parc de Can Muntanyà: poblesdecatalunya.cat
    – Fundació Palau: fundaciopalau.cat
  • Aquesta ruta es complementa amb la segona part per Caldes d’Estrac.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s