Explorant la muntanya fosca

Avui literalment ens perdrem amb la moto (o la bici o el 4×4) per les pistes del massís del Montnegre. O la coneixes bé o no saps on aniràs a parar, que és el que m’ha passat a mi. No queda clar si el nom si ve de la pedra fosca que cobreix el terra o bé de la densitat del bosc. Tant és: és un lloc per sentir-te com Indiana Jones.

Comencen a Tordera.

Prenem la BV-5122 i al cap de poc de sortir de la població un senyal ens indica a Hortsavinyà cap a l’esquerra. Després d’un revolt la carretera s’enfila. Hem de seguir les indicacions del monestir Roca Rossa. És al costat d’un camp d’esports.

Roca-Rossa

Aquesta malmesa construcció té més de 900 anys. Va viure una època d’esplendor i ara només queda una part de l’església de Santa Maria i d’una masoveria. Actualment ha estat “restaurada” amb un dubtós encert.

Tornem fins al primer revolt, on comença una pista que seguirem. Cal guiar-se pel sentit comú i no deixar mai la pista més ampla. Quan trobeu uns contenidors metàl·lics soterrats gireu a l’esquerra. Després anireu veient indicadors a diferents masos i també a Hortsavinyà, que és on anem.

Arribem a l’església de Sant Llop d’Hortsavinyà, també anomenada de Santa Eulàlia, que arribà a dependre de la seu de Girona. Tot i que està documentada del segle X, el que veieu és el resultat de posteriors modificacions.

Santa Eulàlia d'Hortsavinyà

Santa Eulàlia d’Hortsavinyà

Tornem pel mateix camí uns 350 metres per continuar la pista que porta a Can Pica. En un revolt trobem un antic forn on es coïen les pedres fins a calcinar-les. En acabat es trencaven, es bullien i finalment es convertien en calç.

Forn de calç d'Hortsavinyà

Forn de calç

La pista cada vegada s’endinsa més i més dins el bosc. Passareu pel coll de Can Benet on el camí es bifurca. Prenem el que baixa a mà dreta, cap a Sant Celoni.

En un parell de quilòmetres arribem a la font de la Brinxa, un indret especialment humit i evocador.

Font de la Brinxa

Font de la Brinxa

Donant voltes i més voltes arribem a l’església de Sant Martí, des d’on gaudirem d’unes esplèndides vistes del Vallès Oriental.

Sant Martí de Montnegre

Sant Martí de Montnegre

Es té constància del castell de Montnegre des del segle XIII. Avui resten tres pedres i mitja a la vora de l’església.  Per cert, hi ha un estira-i-arronsa amb un altre Montnegre a València. Allà hi va viure Joanot Martorell, autor del llibre Tirant lo Blanc. Aquí visqué Martí de Gualba, que sembla que va comprar el manuscrit i afegí uns quants capítols.

Reculem uns metres, fins on hi ha una petita esplanada per aparcar i seguim la pista avall, avall i avall (uns 6 km) fins a entrar a una urbanització, creuar l’autopista i arribar a Sant Celoni.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s