Pujant i baixant turons

Vius a Barcelona? Aquest itinerari et descobrirà una àrea desconeguda i torturada per l’especulació però que té indrets molt interessants.

Turó de la Rovira

Vist així, el barri del Carmel no pinta bé.

Començarem a la parada del metro ‘El Coll/La Teixonera’ (L-5 blava). Anem a buscar el passeig de la Mare de Déu del Coll i ens aturem al número 81 per observar la tanca modernista de la Villa Conchita, feta per Marcel·lià Coquillat, un arquitecte vingut d’Elx.

Villa Conchita

Villa Conchita.

Al costat no ens passa desapercebuda la Casa Sansalvador, antiga residència d’un metge. El projecte, de Josep Maria Jujol, es va veure truncat en descobrir-se una mina d’aigua amb propietats radioactives que es van comercialitzar com a saludables!

Casa Sansalvador

La grandesa dels petits detalls.

Pujant pel carrer del darrere podem veure les magnífiques reixes del jardí.

Casa Sansalvador

Art a les reixes.

Al número 118 una tanca d’aire modernista dóna al passatge Ministral. Aquests habitatges tenen una part subterrània on es van refugiar molts anarquistes durant la Guerra Civil.

Passatge de Ministral

Passatge de Ministral.

Ens acostem al parc de la Creueta del Coll que ocupa una antiga pedrera. De pedreres en veurem alguna més, tot i que aquesta és la més ben utilitzada. Cal destacar la impressionant escultura penjant de Chillida.

Parc de la Creueta del Coll

Elogi de l’aigua.

Reculem un tros i girem pel carrer del Santuari, nom que li ve donat pel santuari de la Mare de Déu del Coll. De la part romànica només queda el campanar i poc més, després de les destrosses del passat. La resta és imitació.

Mare de Déu del Coll

Mare de Déu del Coll.

Continuem pel carrer del Portell i després de Can Móra. Aneu fent fotografies de les vistes del Tibidabo i d’aquesta part de la ciutat.

DSC01147

Arribem a Can Móra, una masia del segle XVIII, de quan encara hi havia conreus per aquí (costa d’imaginar).

Can Móra

Can Móra.

Arribem a una cruïlla. Un camí porta al Park Güell, que no és l’objectiu d’avui. I l’altra travessa el turó del Carmel (‘vinya de Déu’ en hebreu). El nom li ve del santuari on es venera a la Mare de Déu del Carme. Ens aturem un moment al mirador sobre Barcelona, amb vistes espectaculars. Ja heu vist que la ruta d’avui es caracteritza especialment per les panoràmiques.

DSC01196 (1)

A mà esquerra comencen dos camins amples. Pel de l’esquerra arribem a un altre mirador amb una peculiar escultura d’Ian Hamilton. Reprodueix una frase de Louis Antoine Saint-Just, col·laborador de Robespierre durant la Revolució Francesa.

Turó del Carmel

L’ordre d’avui és el desordre de demà.

Seguim camí amunt i quan s’acaba, pugem uns metres per un corriol pedregós a l’esquerra, per veure (des de la tanca) l’ermita de Fàtima, obra dels anys 40.

Ermita de Fàtima

Ermita de Fàtima.

Si aneu més amunt, arribareu al pelat cim del Carmel. Podeu baixar pel costat de la tanca. És un accidentat corriol que us durà ràpidament al peu de l’ermita de la Mare de Déu del Mont Carmel. Si voleu una baixada més tranquil·la, reculeu fins a trobar un camí ample a l’esquerra.

Es té notícia d’aquest lloc des del segle XI quan es trobà una imatge en un torrent. Es reformà als anys 40.

Ermita del Carmel

Ermita del Carmel.

Al costat veiem el santuari (amb el mateix nom que l’ermita) aixecat els anys 80 perquè l’ermita es quedà petita. Molt peculiar la façana de maó.

Santuari del Carmel

Santuari del Carmel.

Enfilem pel carrer de Mühlberg, ciutat alemanya on Carles V va obtenir una sonada victòria al segle XVI. Quan s’acaben les cases, un panell ens indica un camí que puja a l’esquerra per veure els búnquers.

Abans seguiu uns pocs metres per observar la passarel·la que salva una caiguda d’infart damunt la pedrera.

DSC01192

Ara sí, pugeu pel caminet i arribareu al Turó de la Rovira. En aquest espai recuperat de la degradació, trobem les restes de la bateria antiaèria aixecada per defensar Barcelona durant la Guerra Civil.

Turó de la Rovira

Barcelona des dels búnquers.

Més tard en aquest mateix lloc es va donar el fenomen del barraquisme que va arribar a acollir el 7% de la població de la ciutat.

Turó de la Rovira

Restes del barraquisme.

Passejant pel remodelat carrer de Marià Labèrnia  encara ens sembla estar en un altre món.

Turó de la Rovira

Passatge al carrer Marià Labèrnia.

Baixem al carrer Labèrnia (a seques) que és just a sota. De fet hauria de ser de Pere Labèrnia, pare de Marià i propietari d’aquests terrenys, que el seu fill urbanitzà.

carrer Marià Labèrnia

Aquest carrer sembla tret d’un altre lloc.

Ens aturem al número 9. Què és aquesta creu de trencadís? Serà de Gaudí? Ja us dic que no. És l’anomenada Casa del Fòrum aixecada per un veí per convertir-la en un (polèmic) espai cultural.

Casa del Fòrum

Casa del Fòrum

Al final del carrer unes escales ens portaran a tenir noves vistes del pont, de la pedrera i dels búnquers. Aquestes pedreres van començar a ser explotades al segle XVIII, primer per extreure jaspí i després per a l’obtenció de pedra per a la construcció.

Pont de Mühlberg

Pont de Mühlberg.

Un cop a baix, creuem el carrer de Tenerife, entrem al de la Torre Dulac i arribem a la plaça de Can Baró amb la masia reformada al segle XVII. Un dels seus propietaris va rebre el títol de baró gràcies a la intercessió de la seva esposa, mainadera de la reina Maria Lluïsa de Borbó.

Can Baró

Can Baró.

A l’altre costat de la plaça ens fixem en un interessant habitatge modernista.

Plaça de Can Baró

Plaça de Can Baró.

Acabem aquí el recorregut, però si voleu podeu baixar pel carrer de França i enllaçar amb una nova ruta.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s