Passejant sense cap objectiu

Una de les coses bones d’haver de fer temps tot un matí en un lloc que ja coneixes és que dius: “au, vaig a donar un volt a veure què trobo”.

Així que avui us explicaré coses curioses d’una part de Mataró (Maresme) sovint ignorada en les rutes turístiques.

Deixem el vehicle a l’aparcament del carrer Marina de Levant (que no Llevant) i anem a la placeta que hi ha al costat. Sembla fora de lloc, com si hagués estat projectada per a un espai diferent. M’agrada l’estil anònim dels anys 50 o 60, amb aquests bancs sinuosos, els mosaics de la font i una escultura que podria recordar la proa d’un vaixell. Crec que es diu font del Perol.

Mataró

La simplicitat per seure.

Pugem pel carrer de Sant Pere. Al número 52 veiem un interessant picaporta (o trucador) que, segons com el mirem pot semblar la cara d’una mena de senglar. Aneu-vos fixant en les portes d’aquesta zona perquè n’hi ha de molt interessants.

Mataró

Fins i tot donava gust trucar una porta.

Tot i que ara són elements decoratius, abans tenien un llenguatge propi, amb cops secs i repicons, per avisar un pis i una porta determinada.

En arribar al Camí Ral girem a la dreta. Al número 171 destaca Can Marfà, una fàbrica tèxtil del segle XIX convertida en museu del gènere de punt.

DSC00702

Car Marfà, de fàbrica a museu.

Al número 93 veiem la interessant (i malmesa) façana neoclàssica del segle XIX de la fàbrica Martorell, Batlle i Cia.

Mataró

Fàbrica Martorell, Batlle i Cia.

Més enllà creuem la riera per conèixer l’ermita de Sant Simó, aixecada al segle XVII fora de les muralles per veure si la protecció divina podia fer més per intimidar els pirates. Mariners i pagesos compartien la custòdia del sant i per això la façana llueix esgrafiats amb un pescador i una pagesa.

Mataró

Sant Simó contra els pirates.

Pugem fins al carrer d’Enric Prat de la Riba. Ja de lluny veiem la torre del dipòsit d’aigua de l’antic escorxador. Aquest edifici modernista, actualment seu d’una biblioteca, va ser projectat a principis del segle XX per Melcior de Palau, que, a més d’enginyer era escriptor.

DSC00746

Dipòsit d’aigua de l’antic escorxador.

Ens acostem al carrer de Mata per veure una petita (i abandonada) casa de planta baixa amb una destacable reixa a la finestra.

Mataró

Protecció pràctica i decorativa.

A prop, al carrer Marià Fortuny 17, hi ha la interessant façana d’una empresa metal·lúrgica ja desapareguda. Curiós que utilitzessin la ceràmica en comptes del ferro, més adient a l’activitat.

Mataró

Tallers Metal·lurgics Garcia.

Baixem pel carrer el Rierot i tombem pel carrer Cristina. Així, a seques. Quines virtuts tindria la senyora que la fessin mereixedora de perpetuar el seu nom? Serà Elisabet Cristina de Brunsvic que va fer nit a Mataró de camí a Barcelona per casar-se amb Carles III? Misteri.

Mataró

Un nom per a l’eternitat.

Seguim per Sant Bru per observar un bonic esgrafiat que ennobleix una anodina façana. No sé si sabeu que tinc una certa debilitat pels esgrafiats i Mataró n’és ple.

Mataró

Mataró conserva una important mostra d’esgrafiats.

Baixem pel carrer de la Coma, ontinuem per Sant Bonaventura i entrem a la baixada d’en Narcís Feliu de la Penya. Al número 1 ens fixem amb un interessant dintell del segle XVIII amb l’emblema de l’ofici de paleta.

Mataró

Aquí hi viu un paleta.

Uns metres més amunt destaca la façana de Can Sisternes, considerada la primera obra d’un jove Puig i Cadafalch a finals del segle XIX.

Mataró

Can Sisternes.

Tombem per Magí de Vilallonga per descobrir la placeta del Beat Salvador, un espai molt íntim on es van trobar restes d’època romana.

Mataró

Per la plaça Beat Salvador van passejar els romans.

Podem baixar pel carrer que vulguem fins a trobar el d’en Xammar per veure les restes d’uns banys romans de finals del segle I aC.

Mataró

Recreació del terra dels banys.

Si us acosteu a la barana de la plaça, veureu una rampa que baixa a una plaça interior. Des d’aquí podrem contemplar les muralles aixecades el segle XVI per defensar la ciutat dels atacs pirates. 

Mataró

La muralla.

Arribem al Camí Ral. El nom podria venir de “reial”, amb què es designava la via principal de comunicació a l’època medieval. Al número 301 veiem la façana d’una serralleria amb un magnífic drac modernista de ferro forjat.

Mataró

Queda clar que és una serralleria.

Passem per la plaça de Santa Anna  on trobarem importants mostres d’arquitectura. Però com que sóc així, avui només destacaré al Camí Ral 403 una façana esgrafiada del 1922. 

Mataró

L’art a les parets.

A la cantonada amb el carrer Montserrat hi ha un esgrafiat que esgarrifa una mica i una làpida a la paret que commemora el fet que el 1772 les relíquies de Juliana i Semproniana (Les Santes) van arribar a Mataró.

Mataró

Aquí van estar Les Santes.

Baixeu per Lepant (sense deixar d’observar interessants edificis), gireu per Gravina, Damià Campeny i tombeu a la dreta per Sant Antoni. Atureu-vos davant el número 68. La part de baix ara és un comerç que ha desgraciat part de l’encant de l’antiga fàbrica tèxtil Borràs i Massó. Aquest edifici va ser construït el 1920 amb estil neoclàssic imitant el temple clàssic que apareixia a l’etiqueta dels productes elaborats.

Mataró

Fàbrica Borràs i Massó.

Des d’aquí tornem en un moment a l’aparcament.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

2 responses to “Passejant sense cap objectiu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s