De sant a profà

Ves a saber com algú s’adonà que aquell tros de fusta que tancava un cort de porcs era en realitat el frontal d’altar pintat el segle XIII. Algú l’havia tallat pel mig i va pensar ‘això em servirà de porta’.

Santa Maria de Lluçà (Lluçanès) les va passar de tots colors, entre males gestions, terratrèmols, afegits i reconstruccions (dels anys 60) poc professionals.

Santa Maria de Lluça

Escales que porten al celler

Tot i això, i malgrat la pèssima informació del guia que ens ha tocat, paga la pena acostar-s’hi per veure aquesta joia romànica.

La magnífica porta reforçada amb ferro forjat és una de les poques coses que es va aprofitar quan es va refer la façana al segle XVII.

Santa Maria de Lluça

Caps de serp per protegir el temple

A l’interior, les pintures de l’altar són reproduccions. Les originals es troben a Vic. Diuen que Picasso s’hi va inspirar per crear el seu estil cubista. Això diuen.

Una de les capelles actualment guarda una col·lecció d’art sacre d’altres esglésies. M’atreu especialment una bonica talla que no he pogut esbrinar a qui representa.

Santa Maria de Lluça

Tristesa infinita

La interessant pica baptismal del segle XII, que ara fan servir de taula, prové de la malmesa església de Salselles.

Santa Maria de Lluça

Pica baptismal

El petit claustre és una de les parts més destacables. La seva construcció es va encomanar a àrabs conversos (mossàrabs) que dominaven la tècnica millor que ningú, com ho demostra que aquesta part va resistir un parell de bons terratrèmols com si res.

Santa Maria de Lluçà

La majoria de capitells tenen motius vegetals i animals

Els capitells s’han de veure detingudament perquè són excepcionals. Una curiosa teoria relaciona el personatge d’un d’ells amb la llegenda sumèria de Gilgamesh.

Santa Maria de Lluça

Delicades filigranes al claustre

També veiem els fogons de pedra de la desapareguda cuina.

Santa Maria de Lluça

Els fogons dels monjos

En una dependència hi ha unes pintures que es van conservar de miracle, mai més ben dit. A continuació passem al celler, on els monjos premsaven oli per vendre.

Santa Maria de Lluça

Restes del celler

En sortir donem una ullada al cementiri on res no sembla destorbar el son dels difunts.

Santa Maria de Lluça

El temps aturat al cementiri


INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s