Romandre com a Roma

Els romans conquerien en plan McDonald’s. Triaven un bon lloc, creaven una ciutat amb esquemes predeterminats i repoblaven la zona “pacíficament”.

La Barcelona romana era com una franquícia: els seus carrers, el fòrum amb el poder religiós i civil, les muralles, l’aprovisionament d’aigua, … Tot se sabia com havia de ser.

Avui descobrirem, en indrets fins ara amagats, l’empremta que aquests conqueridors ens van deixar.

Alea iacta est!

Començarem pel museu d’Història de Barcelona (MUHBA) sota la plaça del Rei. Malgrat que ja vaig dir que no és res emocionant, és de tot punt imprescindible anar-hi per conèixer la Barcino a la romana.

Museu d'Història de Barcelona

Detall d’una columna al MUHBA.

Ja que hi sou, acosteu-vos al carrer del Paradís i entreu per veure les espectaculars columnes del temple d’August.

Passem per la plaça de Sant Jaume, entrem pel carrer de Sant Honorat i girem pel de la Fruita on visitarem la Domus de Sant Honorat, la casa d’un important personatge del segle IV, amb interessants mosaics.

Barcelona. Domus de Sant Honorat

Mosaic a la Domus de Sant Honorat.

Baixem pel carrer de Ferran i tombem per Avinyó on ens espera una altra casa, la Domus d’Avinyó, potser menys sorprenent, però igualment interessant per les restes de pintures. El magnífic audiovisual ajuda a entendre millor aquesta troballa.

Barcelona. Domus d'Avinyó

Detall de pintures a la Domus d’Avinyó.

Anem trencant per carrerons cap a l’esquerra fins a trobar el carrer de Regomir. El nom li ve de la “Porta Regumiro” que podreu veure just a l’entrada del Pati d’en Llimona. De fet el que veureu és un dels passos laterals per a vianants.

Uns metres més avall entrem per una porta de vidre (és gratuït!) per caure de genolls en descobrir una de les torres d’entrada de la muralla i també les restes d’unes termes. Aquí s’acabava la ciutat.

Barcelona. Termes portuàries

A banda i banda de la Porta de Mar hi havia unes termes.

Sortim a un pati per l’altra costat del recinte i definitivament agafem una contractura de coll en aixecar la vista i comprovar la sorprenent alçada de les muralles. Mareja pensar que aquestes edificacions fa més de deu segles que es van fer.

Barcelona. Porta de Mar

Un espai recuperat al costat de la Porta de Mar.

Tombem pel carrer del Correu Vell, que deu el nom a la primera estafeta establerta a Barcelona al segle XVIII. Passem per carrers molt estrets però plens d’encant així que no aneu a corre-cuita.

Barcelona. Carrer del Correu Vell

És com trobar-nos en plena època medieval.

Anem a parar a la plaça dels Traginers on veiem un petit tram de muralla.

Barcelona. Plaça dels Traginers

Llenç de muralla a la plaça dels Traginers.

Pugem per Viladecols, Lledó i tombem a la dreta per la baixada de Caçador. 

Des d’aquí, encara que no sigui romana, val la pena contemplar la façana posterior de la Casa Pomés amb rajoles blaves. Una curiositat: si mireu la part frontal que dóna a Via Laietana veureu que és la mateixa estructura però amb estil neogòtic.

Barcelona. Casa Pomés

Casa Pomés.

Fora de la ciutat.

En aquest punt passegem per la part exterior de la muralla i el fossat. Tot i que hi va haver diferents muralles, per construir la que ara veiem del segle III dC es va arrasar amb tot el material disponible i per això trobem peces incrustades provinents d’altres construccions.

Fixeu-vos en les ampliacions realitzades durant l’edat mitjana per aprofitar els espais entre les torres: murs, arcs, finestres, … I és que el recinte començava a quedar-se petit.

Barcelona. Muralla

Ampliacions medievals damunt la muralla romana.

Per cert, l’autèntica muralla és la de pedra. Els trams de maó són la solució que es va adoptar a principis del segle XX  quan es van plantejar “què fem: ho restaurem que no es noti o ho fem ben diferent?”. La resposta és evident.

Creuarem la plaça de l’Àngel i continuarem per Tapineria. Ens aturem a la plaça de Ramon Berenguer per contemplar com a l’època medieval es va modificar la muralla per ampliar la capella de santa Àgata.

Barcelona. Plaça Ramon Berenguer

Ampliació de la capella de Santa Àgata.

Seguint per Tapineria anem a parar a l’avinguda de la Catedral per veure les restes de l’aqüeducte que al segle I dC duia l’aigua del Besòs fins a l’entrada de la ciutat.

Continuem per Boters, girem pel carrer del Duc, tombem pel de Francesc Pujols i anem a espetegar a la plaça de la Vila de Madrid o visitarem la Via Sepulcral.

Als primers segles de la nostra era, els romans feien els enterraments a banda i banda dels camins, de manera que els vianants aprofitessin per fer ofrenes i pregàries. Per això, algunes tombes tenen un forat per on introduir les ofrenes.

Barcelona. Via Sepulcral

Via Sepulcral.

Aquesta necròpolis va quedar tapada per les deposicions de la riera. Al damunt es va aixecar un convent que va ser destruït a la Guerra Civil. En remodelar l’espai als anys 40 es descobriren aquestes restes. 

Barcelona. Via Sepulcral

Aquí reposa Cornelia Cosme (segle III dC).

I aquí finalitzem la descoberta. I tant que hi ha més coses romanes a Barcelona! Però per avui penso que haureu tingut prou emocions.

Us deixo amb la bonica pregària d’un enterrament:

“Espargeix vi i oli de nard perfumat
sobre les meves cendres, oh hoste!,
i afegeix-hi bàlsam de roses vermelles.
La meva urna no plorada gaudeix
d’una primavera perpètua.
No he mort, només he canviat de món.”

Barcelona. Via Sepulcral

Llosa sepulcral.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s