Una història per quedar-se glaçat

L’ús del gel és tan antic com els mamuts. Bé, només d’uns quants segles abans de Crist, quan els egipcis ja se les van empescar per conservar els aliments. Més tard, grecs i romans el recollirien en edificis subterranis i l’utilitzarien per refredar el vi i també amb finalitats medicinals.

A partir del segle XVI el consum del gel entre la noblesa es torna habitual a casa nostra.

Pou de glaç. Canyamars

El gel era un bé molt preuat però que comportava una feina molt dura, fins a l’aparició del gel artificial a finals del segle XIX. Amb les primeres neveres ja va ser més fàcil posar glaçons a les begudes.

Pou de glaç. Canyamars

I, com es feia?

La producció era a llocs amb gelades garantides a l’hivern i amb aigua a prop. S’emplenaven unes basses poc profundes i deixaven que l’aigua es glacés.

Allà mateix es tallava el gel en blocs. De vegades, com a Canyamars, una rampa facilitava el transport des de la bassa fins al pou.

Pou de glaç. Canyamars

El pou era com un termo cobert amb una volta de pedra que garantia una temperatura constant. S’anaven col·locant els blocs de gel, posant palla entre uns i altres perquè no s’enganxessin.

Pou de glaç. Canyamars

Quan venia la calor, començava la feina d’haver de treure els blocs, transportar-los i vendre’ls.

El gel de Canyamars havia arribat fins a Cadis!

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s