L’Havana, Jerusalem, Les Corts

Al barri de Les Corts mai s’hi van fer trobades de representants polítics. L’origen etimològic podria provenir del nom d’alguna família, com Escorç o bé del llatí ‘cohors‘ que vol dir casa rústica.

Cementiri de Les Corts

La verge il·luminada intercedeix pels morts.

Era un nucli rural que al segle XIII va obtenir importants privilegis que es van acabar primer amb Felip V i després quan Barcelona s’el va annexionar a finals del segle XIX.

En aquesta mateixa època, una llei establí la prohibició de fer enterraments dins els nuclis urbans i per això es projectà el cementiri de Les Corts tal com ara el coneixem, només que en aquells temps allò era un descampat.

No és que sigui espectacular, però val la pena una visita per descobrir algunes interessants mostres d’art funerari.

Cementiri de Les Corts

Les darreres flors.

Abans d’entrar observeu l’edifici modernista de les oficines a la vostra esquerra. Quan passeu el portal del recinte gireu a la dreta per veure el panteó de la família Cuyàs on (imagino) va ser enterrat Vicenç Cuyàs, l’alcalde de Les Corts que va cedir els terrenys per a la construcció del cementiri.

Cementiri de Les Corts

La creu del panteó Cuyàs recorda les d’origen celta.

A prop, el delicat àngel del panteó Piera Munné. Fixeu-vos en el peu que no es recolza enlloc.

Cementiri de Les Corts

El delicat peu de l’àngel del panteó Piera Munné.

Passem al següent recinte per admirar al panteó Herrera una magnífica escultura femenina sostenint un difunt. Em quedo hipnotitzat pels suaus trets de la cara.

Cementiri de Les Corts

Tendresa i resignació al panteó Herrera.

Record d’un gran desastre.

Al mig de l’espai hi ha una singular i oblidada construcció que recorda un fortí colonial, amb canons i tot. Es tracta del monument als repatriats d’Ultramar

Cementiri de Les Corts

Les gàrgoles del monument als repatriats representen canons.

Baixant per les escales arribem a unes portes de ferro des d’on podem veure tètriques sales plenes de nínxols i plaques que recorden els soldats que van anar a ‘defensar’ Cuba i Filipines, aquelles riques i llunyanes “províncies”. Per cert, ja sabreu que es van perdre ambdues guerres.

Cementiri de Les Corts

Aquí reposen els repatriats d’Ultramar.

Àngels i creus.

Anem a trobar el passeig central per veure la capella del Sant Crist al mig d’una placeta, amb un sostre que recorda les esglésies bizantines i uns alegres vitralls que la voregen totalment.

Cementiri de Les Corts

Vitralls a la capella del Sant Crist.

Seguim avall, pel darrere de la capella i ens fixem en les indicacions que deuen ser de l’any del tango. 

Cementiri de Les Corts

Bona organització.

Al final de la rampa girem a la dreta per veure la tomba del doctor Damià Martí. Actualment la seva estàtua fa una mitja por.

Cementiri de Les Corts

El temps també passa a la tomba de Damià Martí Boix.

Enfilem cap a l’altre costat de la rampa per veure l’àngel més fotografiat d’aquest cementiri, al sepulcre Sanfeliu-Nogués. Com que tothom el retrata pel davant, jo només us ensenyo les boniques ales.

Cementiri de Les Corts

Àngel d’esquenes al sepulcre Sanfeliu-Nogués.

La curiositat és que es tracta d’una rèplica feta per l’escultor Josep Planas, gairebé idèntica a la del panteó Urrutia del cementiri de Montjuïc.

Aquest cementiri no destaca precisament per la seva monumentalitat ni originalitat. Amb alguna excepció, sembla que a part de creus i àngels, poca cosa més van fer aquí els escultors.

Cementiri de Les Corts

Angelet murri.

Ara passem entre parets de nínxols fins a trobar el panteó Núñez al mig d’una placeta, amb una barreja d’estils que no em deixa acabar de saber si m’agrada o no.

Cementiri de Les Corts

Panteó Núñez.

Fixeu-vos en alguns nínxols on encara resten les envellides i humils flors que algú hi va deixar.

Cementiri de Les Corts

L’oblit del més enllà.

Pedres en comptes de flors.

Seguim pujant i al següent passadís tombem a l’esquerra on veurem l’entrada al cementiri jueu.

Cementiri de Les Corts

Cementiri jueu.

Segons el seu precepte, els enterraments d’aquesta religió han de ser a terra, orientats cap a Jerusalem i no reben flors, com a molt es pot dipositar una pedreta en senyal de record.

Cementiri de Les Corts

Tomba jueva.

Tornem a l’avinguda principal per passejar tranquil·lament fins a la sortida i contemplar els darrers angelets que custodien les ànimes.

Cementiri de Les Corts

Les escultures d’àngels són les més recurrents en aquest cementiri.

Per als culers.

Tranquils, que no m’oblido. Aquí també trobareu el memorial del FC Barcelona, un espai provisional on dipositar les cendres dels socis, fins que estigui fet el definitiu -i polèmic- dins el Camp Nou.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s