Quan els frares feien exercici

Avui farem la passejada que antigament feien els monjos d’Escornalbou (Baix Camp). En poc més d’un quilòmetre i mig trobarem de tot: alzines, pins, roques en equilibri, pedres erosionades dues ermites, esplèndides vistes que us pujaran la moral i un impressionant castell-monestir.

Castell d'Escornalbou

Empedrat de la rampa d’entrada.

L’excursió “autèntica” comença molt més avall, però avui anem a ritme baix.

Comencem pel castell.

El topònim Escornalbou podria venir del llatí ‘Cornu Bovis’ (corn de bou) i del castell àrab original en tenim notícies del segle XII. Un cop fet fora l’enemic, això gràcies a Sant Miquel que va venir del cel a donar un cop de mà, Alfons I va decidir que aquell era un lloc per pregar i s’hi va aixecar una església que no sembla que xutés gaire bé.

Castell d'Escornalbou

Rosassa de l’església.

Malgrat els esforços per refer-lo, al segle XVI no quedava un sol monjo i dos segles més tard va quedar totalment abandonat fins que a principis del segle XX el diplomàtic Eduard Toda el va restaurar amb una certa dosi d’imaginació per viure-hi. En acabat va anar passant de mà en mà.

D’elements originals en resten ben pocs, però el conjunt no deixa de tenir un aire la mar de romàntic. 

Castell d'Escornalbou

Portal d’entrada al recinte.

I ara, a caminar.

Un cop heu entrat al recinte per la teatral porta (només es paga la visita al castell i l’església), veureu la indicació del Camí dels Frares.

Castell d'Escornalbou

El trajecte és mooooolt fàcil i curt, així que no aneu amb pressa. Gaudiu de la natura, del paisatge, de les olors.

Aquest camí es va obrir a principis del segle XIX per extreure pedra per ampliar el convent i, de pas, proporcionar un passeig pels frares.

El primer roc que trobareu en equilibri fa sospitar que aquest és un paratge molt especial.

Castell d'Escornalbou

Tot seguit trobareu un munt de racons o els nanos s’entusiasmaran jugant a fet i amagar.

Castell d'Escornalbou

A mig camí, hi ha una mena de cova amb un petit relleu a l’entrada i una oració de Víctor Balaguer. Es tracta de l’ermita de les Tres Verges.

Castell d'Escornalbou

Ermita de les Tres Verges.

Ens trobem a uns 700 metres sobre el nivell del mar i l’alçada i la situació donen lloc a una vegetació força abundant.

Però potser el que més m’ha cridat l’atenció són les vermelloses roques erosionades i cobertes amb líquens. Això és un món a part.

Castell d'Escornalbou

Camí dels Frares. Detall de l’erosió.

Seguint una mica més anem descobrint petites edificacions enrunades i un tram que devia ser porxat.

I al final tornem a trobar el castell. Malauradament el camí és tallat i hem de tornar pel mateix lloc, però és tan maco que fins i tot ve de gust.

Castell d'Escornalbou

Castell d’Escornalbou.

L’ermita de les tronades.

Un cop arribem a l’església, pugem per un corriol amb força pendent que comença darrere l’oficina d’informació. En alguns trams està empedrat. El trajecte és curt però fa suar de debò.

Castell d'Escornalbou

Vista des de l’ermita de Santa Bàrbara.

Un cop a dalt les vistes són impagables i a més veureu el castell des de l’aire.

Castell d'Escornalbou

Castell d’Escornalbou.

També es distingeix Duesaigües amb els seus ponts.

Duesaigües

Duesaigües.

I dalt de tot es troba l’ermita de Santa Bàrbara, de finals del segle XVIII. Aquesta santa, es va convertir al cristianisme contra la voluntat del seu pare, qui la va decapitar. Però un llamp el va matar també a ell i des de llavors s’invoca aquesta santa per evitar el mal temps.

Castell d'Escornalbou

Ermita de Santa Bàrbara.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s