La ciutat dels mil

Bergamo, a la Llombardia, se la coneix per la ‘Città dei Mille’ per un fet ocorregut el 1860, en què amb poc més de 1.000 soldats Garibaldi se les va empescar per aconseguir la unitat d’Itàlia. En realitat només 156 eren de la ciutat, però la història sembla haver estat una mica fabulada amb finalitats patriòtiques.

Sigui com sigui, la Città Alta’, que és el nucli antic enfilat dalt d’un turó, mereix una detinguda visita.

Bergamo

Palazzo della Ragione.

Pugem amb el funicular a la part alta i comencem a passejar. Les vitrines de les pastisseries són tota una temptació. Ens comprem un pastisset de polenta que trobem massa dolç i mantegós.

Arribem a la Piazza Vecchia i pensem ‘què mona!’ Naturalment no hi ha un sol arbre: penso que a l’edat mitjana no eren gaire amants de la jardineria.

Bergamo

Piazza Vecchia.

Ens plantem al mig i mirem els edificis: el Palazzo Nuovo, un elegant edifici neoclàssic del segle XVIII, que actualment és la seu de la biblioteca.

Al mig de la plaça, la Fontana Contarini, amb lleons, esfinx i serps que protegeixen la bassa central. Rep el nom de l’alcalde de Venècia que la va regalar el 1780.

Bergamo

Fontana Contarini.

A l’altre costat trobem el Palazzo della Ragione del segle XII, aixecat damunt un espai porxat. Una bonica escala coberta mena als salons superiors.

Bergamo

Escales del Palazzo della Ragione.

Des d’aquí ja podem entreveure que al darrere hi ha alguna cosa, però de veritat que un mai està preparat per això: en un petit espai s’aixequen dues esglésies, un panteó i un baptisteri, a quin més espectacular.

Potser el baptisteri sigui el menys atractiu comparat amb la resta.

Bergamo

Reixa del baptisteri.

El primer que tomba d’esquena és la façana renaixentista de la Cappella Colleoni, de fet és el mausoleu d’aquest militar que al segle XV va defensar la ciutat.

L’exuberant decoració de la façana amb marbres de colors, agradi o no, ens fa obrir la boca d’admiració. A l’interior, encara més atapeït, veiem frescos, relleus i escultures en un perfecte ‘horror vacui’ (por al buit, és a dir, tot ple).

Bergamo

Capella Colleoni.

La basílica de Santa Maria Maggiore del segle XII, romànica per fora (variada per dins), tampoc deixa un sol espai sense decoració. Notables (i curiosos) els panells esotèrics que tanquen el cor, realitzats amb una delicada tècnica de marqueteria.

Bergamo

Sostre de Santa Maria Maggiore.

Cal donar un tomb pels carrerons del darrere per captar millor l’arquitectura exterior.

Bergamo

Santa Maria Maggiore. Absis.

La Cattedrale di Sant’Alessandro, amb una poc interessant façana clàssica, va trigar prop de quatre segles en ser acabada.

Bergamo

El terra de la Cattedrale de Sant’Alessandro.

Passejant per la Via Bartolomeo Colleoni trobem una inesperada entrada que mena al senzill Chiostro di Sant’Agata del segle XV, un agradable espai d’aire decadent.

Bergamo

Chiostro di Sant’Agata.

Arribem a la Torre dell’Orologio i passem per sota per entrar a la porxada Piazza della Cittadella. L’edifici principal es remunta al segle XIV quan un Visconti el va fer construir per a la seva defensa personal.

Bergamo

Reixa dels jardins del castell.

Desfem el camí i tornem al funicular. Us desitjo no tenir la desagradable sorpresa de trobar que us han robat part de l’equipatge com a nosaltres.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s