La plaça forta dels Gonzaga

Declarada patrimoni mundial per la Unesco el 2008, Màntua és un lloc imprescindible. Hi ha molt per veure, però ho resumiré com si només tinguéssiu un dia, sense entrar a cap museu.

Sigui pels mosquits, per la calor o perquè queda fora del ‘clàssic’ circuit turístic, el cas és que hem trobat molt lloc per aparcar i una raonable quantitat de turistes.

Si veniu per la Via Legnago, pareu un moment abans del pont per tenir una bonica panoràmica.

Mantova

Creueu el pont i deixeu el vehicle a les places de la carretera que circumval·la la ciutat.

El primer que veiem és el magnífic castell del segle XIV, posteriorment convertit en residència dels Gonzaga, senyors de Màntua.

Mantova

Piazza Castello.

Aviat anem a parar a la Piazza Sordello, típic espai renaixentista (és a dir, ni un arbre), vorejat de palaus i presidit per la façana barroca del Duomo.

Mantova

Piazza Sordello.

Dins la catedral és interessant la cúpula representant el paradís.

Mantova

Duomo o Catedral de San Pietro.

A la nostra dreta veiem les arcades del Palazzo del Capitano, del segle XV, un dels edificis del Palazzo Ducale.

Mantova

Palazzo del Capitano.

A l’esquerra tenim el Palazzo Vescovile (palau episcopal), amb tot d’estàtues que ens observen des de dalt.

Mantova

Palazzo Vescovile.

Al costat la gran façana amb tot de merlets és el Palazzo Bonacolsi, del segle XIII, que també va acabar essent propietat dels Gonzaga.

Mantova

Al darrere observem la torre della Gabbia, símbol de poder, més que de defensa o guaita.

Mantova

Torre della Gabbia.

Passem sota l’arc i entrem a la porxada Via Broletto que, lògicament, passa per la bonica Piazza Broletto. Aquest nom, tan comú a moltes ciutats italianes, designa el lloc on la població es reunia per a les assemblees democràtiques.

Mantova

A continuació trobem la Piazza delle Erbe, un altre lloc que es repeteix en altres poblacions perquè era on es venien les verdures.

Compreu un gelat o segueu en una terrasseta mentre preneu un macchiato i contempleu els edificis.

L’església rodona i per sota del nivell del carrer és la de San Lorenzo, la més antiga de la ciutat. És interessant l’interior, sense res que distorsioni la vista.

Mantova

Rotonda de San Lorenzo.

Al costat s’aixeca una torre amb un rellotge astronòmic del segle XV, que indica tantes coses que es fa difícil saber l’hora.

Mantova

Rellotge astronòmic.

Enganxat a la torre està el Palazzo della Ragione on es celebraven les audiències dels tribunals. Jo l’he trobat en obres i no he pogut fer fotografies.

A la cantonada s’aixeca la Casa del Mercante, amb finestres d’aire oriental. El mercader de teles que hi vivia tenia la botiga a la planta baixa.

Mantova

Passem pel costat de l’església circular i girem a la dreta per veure el bonic edifici de la cambra de comerç que ocupa tota una cantonada.

Girem a la dreta per Via Pietro Fortunato i una altra vegada a la dreta per Piazza Guglielmo Marconi per veure la basílica di Sant’Andrea. Diu la tradició que el soldat que va ferir el costat de Jesús va portar aquí la seva sang.

Mantova

Per acabar podem fer un tomb pel darrere de la basílica fins la Piazza Leon Battista Alberti des d’on tindrem una bona perspectiva de la cúpula.

Encara que queda allunyat del centre, us recomano una visita al Palazzo Te, concebut com a lloc de festes.

Mantova

Palazzo Te.

Les pintures d’algunes de les sales us deixaran impressionats, especialment la dels cavalls, la dels gegants i alguna altra que déu n’hi do.

Mantova

Palazzo Te.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s