Els avis que van anar a Cuba (i van tornar)

Itinerari 2 per Vilassar de Mar.
Del carrer Colom fins al mar.

El passeig d’avui ens portarà a conèixer el rovell de l’ou de la població, des de les cases de pescadors, fins als esplèndids xalets dels navegants que van fer les Amèriques.

Algunes notes abans de començar

  • Són pocs els carrers del nucli antic que no fan al·lusió a cap membre del santoral, un gran embolic si no els teniu per la mà.
  • A la part antiga la majoria de carrers segueixen un traçat paral·lel a la línia de mar. Això és per aprofitar al màxim la llum i l’escalfor del sol.
  • Les cases acostumen a ser de planta baixa amb una eixida a la part posterior, amb el safareig. Són el que s’anomenen cases de cós. Cada una tenia un hort a l’altra banda del carrer que l’especulació va fer desaparèixer.
  • A finals del segle XIX molts van embarcar-se per fer fortuna a ultramar, coneguts com a indians. Alguns van tornar rics i van deixar un important llegat.

En marxa!

Comencem a la cantonada de Montevideo amb Colom. Hi ha més carrers amb noms de regust colonial: Cuba, Santa Rosa de Lima, Buenos Aires, …

El carrer Colom va ser la primera gran avinguda residencial ,amb xalets i jardins de principis del segle XX, alguns projectats per Eduard Ferrés, l’arquitecte municipal de l’època.

Al número 14 de Montevideo veureu l’escola de les monges franciscanes on les nenes aprenien a cosir, a planxar i “lletra”. Tot i les destrosses del 36 l’edifici es conserva pràcticament igual que el 1904 quan es va inaugurar.

Vilassar de Mar

Escola de les monges. Avinguda Montevideo 14.

Tombem per Santa Rosa de Lima on trobem Can Lari o Casa Marimon, una peculiar edificació de 1918 inspirada en l’arquitectura de San Francisco, segons voluntat de l’empresari que en va ser propietari.

Vilassar de Mar

Can Lari. Carrer Santa Rosa de Lima 30.

Al final del carrer girem a l’esquerra per la carretera de Cabrils i entrem al carrer de Sant Ignasi, popularment conegut com “dels Balcons” format per cases de cós. Aquí s’hi van traslladar els pescadors al segle XVIII, quan les coses anaren millor.

Vilassar de Mar

Carrer dels Balcons.

Tombem per Santa Isabel i a la cantonada amb Montserrat (un dels pocs on les cases no varen tenir horts), veurem Ca l’Arines amb una interessant paret esgrafiada. Cal aixecar la vista per veure els bonics merlets a dalt.

Vilassar de Mar

Ca l’Arines. Carrer Montserrat 33.

Passem pel darrere de l’església i entrem al carrer Sant Joan, urbanitzat al segle XVIII, que més o menys és com les Rambles, però a petita escala. Va ser protagonista d’importants riuades.

Situada estratègicament a la cantonada, descobrim la façana de Can Vicentó del segle XIX, residència d’un fabricant tèxtil.

Vilassar de Mar

Can Vicentó. Carrer Montserrat, 45.

No cal ni donar dues passes que ja trobem Ca l’Amat amb una façana inspirada en l’arquitectura andalusí.

Ens plantem a la plaça de l’església i observem el campanar, amb un veler al parallamps.

Vilassar de Mar

Església de Sant Joan.

Ells relleus amb motius mariners de la portalada barroca, són de les poques restes del segle XVIII que han sobreviscut.

Vilassar de Mar

Església de Sant Joan.

Si ara girem l’esquena a l’església, tindrem una interessant vista de la part posterior de les eixides i xemeneies modernistes, que treuen el nas damunt les teulades.

Vilassar de Mar

Plaça de l’Església.

Aprofito per animar-vos a descobrir la gran varietat de xemeneies que podrien conformar per si soles una ruta patrimonial i de les que ningú mai en parla.

Vilassar de Mar

Xemeneies. Carrer Dr. Masriera i plaça de l’Església.

Entrem al carrer del rector Bartrina, on passarem per Cal Gras (al número 33) que reconeixereu per la façana esgrafiada.

Vilassar de Mar

Cal Gras. Carrer Rector Bartrina, 33.

Al número 26 veiem una senzilla, però elegant façana posterior.

Vilassar de Mar

Carrer Rector Bartrina, 26.

I també una antiquíssima casa al número 18.

Vilassar de Mar

Carrer Rector Bartina, 18.

En arribar a la cantonada amb l’avinguda de l’Escultor Monjo (més coneguda per la riera de Cabrils), trobarem Can Bisa, una altra interessant mostra d’arquitectura colonial i que ara és un espai cultural.

Vilassar de Mar

Can Bisa. Carrer Montserrat 2.

Baixem un altre tram i entrem al carrer Sant Roc, segons sembla en honor d’un xocolater anomenat Roc Batllori.

Vilassar de Mar

Els estiuejants barcelonins van reconvertir els antics horts en bonics jardins, dels que només queda alguna entrada. Tot el carrer mereix ser vist amb cura. Si us haig de destacar un habitatge, seria el del número 33, amb una interessant façana esgrafiada.

Vilassar de Mar

Carrer Sant Roc, 33.

Però observeu altres romàntics detalls per tot el carrer.

Vilassar de Mar

Vilassar de Mar

Continuem pel carrer Sant Joan fins a la carretera. A la cantonada trobareu el famós Espinaler, on podreu prendre l’aperitiu fent equilibris al tamboret, mentre els vehicles us passen a mig metre. Aquest establiment de finals del segle XIX, era parada obligada dels traginers per fer la copeta.

Ens acostem a la plaça de l’Ajuntament que té la pinta d’estar inacabada, com així és i que ha tingut un munt de noms, segons l’ús i el govern. A principis del segle XX s’hi va traslladar el mercat dels diumenges.

Vilassar de Mar

Plaça de l’Ajuntament.

Destaca l’antic Casino, també conegut per Foment. Aquest edifici porxat, construït al segle XIX en estil neoclàssic i posteriorment reformat, era el punt de trobada de naviliers i armadors.

Vorejant el carrer de Sant Pau trobarem tot un seguit de magnífiques mansions que no van perdre els horts davanters.

Al número 2 tenim Can Pau Jover, una casa d’estiueig projectada per Eduard Ferrés on destaca l’ús de la rajola i el trencadís.

Vilassar de Mar

Can Pau Jover. Carrer Sant Pau 2.

Al costat, i del mateix arquitecte, tenim Can Bassa, edifici modernista amb una exuberant decoració, tant escultòrica, com d’esgrafiats. Al relleu de la finestra descobrim un català amb un porró i un americà bevent mate.

Vilassar de Mar

Can Bassa. Carrer Sant Pau 3.

Can Pepito Calafat, al número 8, és una curiosa barreja de modernisme i estil colonial, rematada per una elegant cornisa.

Vilassar de Mar

Can Pepito Calafat. Carrer Sant Pau 8.

Aprofiteu per passar a l’altre costat de la via i passejar per la platja de l’Astillero on estaven ubicades les drassanes. El passeig és només una ombra del que havia estat abans de l’ampliació de la nacional, però mirant l’horitzó entendreu per què tants s’hi van embarcar per fer fortuna.

Acabem aquí, però podeu continuar amb la tercera part on descobrireu més patrimoni i anècdotes de la vila.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Com arribar: veure el mapa
  • Itinerari: veure el plànol amb les indicacions
  • Distància: 1 km (itinerari 2). És una ruta linial que podeu fer tranquil·lament en una hora i mitja.
  • Aquest itinerari es complementa amb l’itinerari1, l’itinerari 3 i l’itinerari 4
  • Saber més:
    Església de Sant Joan
    – Eduard Ferrés i Puig: viquipedia.org
    – Sobre els indianos: pageseditors.cat
    – Carrer de Sant Joan: raco.cat
  • Bibliografia:
    – El Maresme – Vilassar de Mar. Recull gràfic 1852-1965.
     Col·lecció L’Abans. Alexis Serrano Méndez
    – Sant Joan de Vilassar
     L. Guardiola i Prim. Indústries Gràfiques Garcia. 1955
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s