Aigua calenta

Més de vint segles enrera els romans ja sabien viure bé. Van veure que a l’actual Caldes de Montbui (Vallès Oriental) l’aigua brollava a una temperatura més que considerable i a més tenia propietats curatives.

Aquell va ser l’inici d’una gran vitalitat per a aquesta població que va comptar amb un important centre termal, del que segurament heu sentit a parlar.

Feia anys que no hi havia tornat i m’he endut una agradable sorpresa en comprovar la millora en la conservació del patrimoni i els panells informatius. Ha estat com una redescoberta que vull compartir.

Comencem la visita a la plaça de la Font del Lleó, rovell de l’ou. La coneguda font és del segle XVI, però es va restaurar amb estil noucentista per Manuel Raspall (el de les cases de La Garriga). Els 74º de l’aigua fan difícil rentar-s’hi les mans.

Caldes de Montbui

La Font del Lleó.

Allà mateix trobem les restes de les termes, però, com que segur que les coneixeu, passarem per davant del museu (recomanable de visitar) i contemplarem l’estàtua de Ceres, la deessa romana de l’agricultura (Ceres = cereal) obra de Manolo Hugué, artista que visqué uns anys en aquesta població.

Caldes de Montbui

La deesa Ceres.

Enfilem pel carrer de Barcelona i entrem als estrets carrerons de l’antic call jueu. A mà dreta, un d’ells ens duu al carrer de la Muralla. Trobem la porta i les escaletes que baixen al safareig de la Portalera que s’omple cada dia amb l’aigua de la font del Lleó.

Caldes de Montbui

Un bon doll d’aigua calenta.

Sortim per l’altra accés fins a arribar al carrer de Roma, que passa pel costat de l’església de Santa Maria.

Caldes de Montbui

La lloba alimentant els nens.

Un cop al davant del temple observem les impressionants columnes salomòniques del segle XVIII. Aquesta portalada és considerada una obra mestra del barroc català. Uns ceps carregats de raïm s’enfilen per les columnes. Aquest fruit és àmpliament utilitzat a la Bíblia. Recordeu que Jesús es va comparar amb un cep i als creients com a pàmpols.

Caldes de Montbui

Simbolisme fet pedra.

L’edifici es va aixecar al segle XVI aprofitant algunes parets del ruïnós Palau Reial. A l’interior destaquen uns magnífics vitralls.

Caldes de Montbui

Sant Joan i Sant Jaume.

Molt interessants són també les vidrieres realitzades el 1957 per Joan Vila i Grau, autor de molts altres vitralls arreu de Catalunya, com els de la Sagrada Família a Barcelona.

Caldes de Montbui

L’àngel que s’apareix al pastor.

Abans de sortir ens fixem amb el pany de la porta on veiem l’escut de la vila.

Caldes de Montbui

Pel forat del pany.

Girem pel darrere de l’església i baixem pel costat del safareig. Un caminet ben condicionat que voreja la riera ens permetrà descobrir el safareig dels Calciners, on rentaven amb calç la roba dels malalts per evitar contagis.

Seguim fins a trobar unes escales des d’on podem veure el Molí de l’Esclop batejat així perquè el moliner també feia esclops.

Els graons pugen pel costat de la muralla del segle XIV i passen per sota d’un portal on trobem la capella de Santa Susanna, del segle XIII.

Caldes de Montbui

La muralla.

Arribem a un espai recentment restaurat que sembla extret d’una pintura metafísica de De Chirico. Correspon al que queda de Can Rius, un balneari del segle XVI quemés tard va ser reformat per l’arquitecte Enric Sagnier. Passem sota una alta volta que era l’entrada del recinte. Està pintada imitant cassetons, aquells quadrats en relleu tan utilitzats a l’antiguitat.

Caldes de Montbui

Classicisme recuperat.

Un cop a l’altre costat, tornem a ser a la plaça de la Font del Lleó i entrem al balneari Broquetas, tota una institució que va tenir la seva època d’esplendor fa un parell de segles. Entreu al vestíbul per admirar els bonics enrajolats modernistes.

Caldes de Montbui. Balneari Broquetas

Balneari Broquetas.

Hi ha més per veure: si se us ha fet curt, us recomano demanar més informació al museu.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Qui: la visita és prou distreta i curta com per anar amb nanos. També s’hi pot accedir pràcticament a tot arreu amb cadira de rodes.
  • Com arribar: veure el mapa. Aquí indico com arribar a un dels aparcaments. Tot el centre històric és per a vianants i us aconsello evitar d’entrar amb el vehicle.
  • Itinerari: veure el plànol amb les indicacions.
  • Durada: anant xino-xano ho podeu veure tot en una hora i mitja. A part el temps que hi dediqueu a la visita del museu.
  • Aquesta visita es pot complementar amb la de Sant Sebastià de Montmajor
  • Saber més:
    – informació dels punts d’interès: visiteucaldes.cat. Molt ben explicada
    – història de la població: caldesdemontbui.cat
    – església de Santa Maria: wikiwand.com

    – Joan Vila i Grau: joanvilagrau.net
    – Can Rius: votv.xiptv.cat (video)
    –  balneari Broquetas
Anuncis

2 responses to “Aigua calenta

  1. Com sempre molt detallista amb uns recons que no he vist, en les moltes vegades que he estat a Caldes de Montbui.
    Salutacions

    Ramon Solé

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s