El naixement del Besòs

El nom de Besòs és una derivació de Bissaucio, que ve a dir riu de les dues salzeredes, fent referència a la vegetació que el rodejava. Costa de creure veient la industrialització que hi ha substituït el verd.

No obstant hi ha intents de preservar una mica el que encara queda. És el cas de l’itinerari fluvial pel riu Mogent a Montornès del Vallès, recentment condicionat.

Arribem a Montornès i deixem el vehicle a l’ampli aparcament que trobarem al costat del pont que travessa el riu Mogent (avinguda d’Ernest Lluch). Allà mateix trobem les indicacions del recorregut, que s’allarga tant cap amunt com direcció Badalona. Nosaltres anem avall.

Camí del Mogent

Indicador del camí del Mogent.

És evident que per aquí passa també una llarga ruta per a ciclistes, perquè n’hi ha un munt i van a tota castanya. El camí és ample i permet que tots puguem circular.

Al principi s’escolten les carreres del circuit de Montmeló que impedeixen escoltar els ocells. També anem veient l’escandalosa degradació de l’entorn, record d’una època d’especulació industrial incontrolada.

Després el camí es torna més natural i trobem un espai per a fer pícnic i passem pel costat de la font de Santa Caterina, que encara raja.

Montornès del Vallès

Camí del Mogent.

De cop veiem el descomunal pont construït el 1959 que uneix Montornès i Montmeló. Ens hi aturem a sota per contemplar l’aiguabarreig que es forma de la unió del riu Congost i del Mogent. En aquest punt neix el riu Besòs.

Montornés del Vallès

El pont de Montmeló.

El lloc, que segurament en altres temps devia ser d’allò més maco, ara és brut, fa pudor, l’aigua és de color podrit i està envoltat de naus industrials, però és interessant perquè mai havia vist d’una forma tan evident el punt en què dos rius donen origen a un altre.

Montornès del Vallès

Unió del riu Congost i el Mogent.

Continuem una mica més i trobem les restes d’un antic pont que imagino se’l va endur alguna riada.

Seguim un trosset fins que s’obren clarianes i encara es veu més el polígon i decidim que ja en tenim prou, així que tornem pel mateix camí.

No és l’itinerari més romàntic que he fet, però l’he volgut mencionar per l’esforç que s’ha fet per recuperar un espai natural tan deteriorat.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s