Somniant mars en calma

El ‘Poema últim’ de Salvador Espriu ens dona la benvinguda al Cementiri de Sinera (Arenys de Mar), un dels més famosos de Catalunya. Preparem-nos per submergir-nos en un recinte especialment evocador malgrat ens recordi la fugacitat de la vida.

Abans d’entrar mirem amunt per contemplar els altíssims xiprers treient el cap per sobre del mur.

Arenys de Mar. Cementiri

El mur exterior.

Només entrar un camí vorejat de més xiprers ens convida a passejar. A dreta i esquerra, unes interessants escultures modernes reinterpreten aquest espai dedicat a la mort.

Arenys de Mar

Camí d’entrada.

Abans de pujar les escales que menen a la capella ens fixem en un racó a mà esquerra la gairebé invisible làpida del poeta, totalment nua. Perquè aquest llarg viatge es fa sense res.

Arenys de Mar

Làpida de Salvador Espriu.

Pugem els graons i admirem els opulents panteons dels qui sembla que volien ésser molt recordats (i ho van aconseguir!).

Arenys de Mar. Cementiri

Panteó Bosch, d’Enric Sagnier.

Potser perquè la mort és femenina, trobem forces escultures de dones. Com la pensativa noia del sepulcre Mundet o la de la família Masseguer Campins, esculpides per Josep Llimona. Una llàstima que l’especulació va malmetre les sensacionals panoràmiques que Espriu va lloar.

Arenys de Mar. Cementiri

Sepulcre família Masseguer Campins, obra de Josep Llimona.

Aixequem la vista i veiem com les figures i les creus de pedra es volen enlairar per damunt de la vegetació, recordant el triomf sobre la mort.

Arenys de Mar. Cementiri

Un mar d’escultures.

Aquest ventilat cementiri no fa por (a menys que t’hi quedis per la nit i una porta es tanqui de cop, com em va comentar un amic). És com passejar per un museu a l’aire lliure.

Arenys de Mar. Cementiri

Panteó Arnau Presas, obra de Venanci Vallmitjana.

Si ens hi acostem més a les escultures trobem delicats detalls que ens fan emocionar.

Arenys de Mar. Cementiri

Sepulcre de la família Majó, obra de Josep Carcassó.

Naturalment hi ha també àngels distribuits estratègicament per dur les ànimes allà on toqui.

Arenys de Mar. Cementiri

Sepulcre de Joan Roura, obra de Josep Carcassó.

Quan sortim del cementiri veurem com l’esperança es retrata per entre la porta d’accés: es veu el blau del mar (que també van cantar Serrat). Un cop a fóra ens girem per llegir el darrer poema d’Espriu i ens quedem somniant mars en calma.

Arenys de Mar. Cementiri

Salvador Espriu. Poema últim.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s