La ciutat de l’home barbut

L’escut de Barbastro llueix un cap d’home amb una esplèndida barba. Era el que antigament es deia un cap “parlant”, ja que amb aquesta imatge fins i tot els analfabets sabien on havien arribat.

Com moltes altres poblacions ha patit els efectes de l’especulació i ha perdut bona part del seu encant i del patrimoni. No obstant farem un breu recorregut per una ciutat que sembla estar al mig de tot arreu i alhora ignorada per tothom.

Començarem davant l’església de San Francisco, sense massa interès, em sap greu dir-ho. A més a la façana encara conserva un descomunal mural als caiguts, que un es pregunta com és que encara no l’han tret.

Al davant mateix trobem la bonica font de San Francisco, una destacable obra del segle XVII (què hi ha al centre? Un barbut!).

Barbastro

Font de San Francisco.

Creuem el riu i ens fixem en el marge contrari per descobrir una simpàtica obra artística d’una nena jugant amb un vaixell de paper.

Barbastro

Obra de D. Rodríguez i D. Solano al marge del riu Vero.

Entrarem pel carrer Argensola i ens fixarem en l’esplèndid palau renaixentista on van nèixer dos germans poetes i historiadors del segle d’or.

Barbastro

Picaporta. Palacio de los Hermanos Argensola.

Desseguida arribem a la Plaza del Mercado, cor de la ciutat i bonic exemple de plaça porxada amb estils ben diferents que encara podem veure uns històrics magatzems (ara tancats).

Barbastro

Plaza del Mercado.

Arribem al Paseo del Coso, on sota els arbres s’escampen un munt de terrassetes per prendre un refresc o anar de tapeo.

Tombant a mà esquerra trobem la part posterior de la catedral que, malgrat una façana sense gaire interès, amaga un meravellós interior que no us podeu perdre.

Ens aturem al mig de la plaça per observar com les cigonyes ens ensenyen el cul des de dalt del magnífic campanar exempt, és a dir separat de l’edifici principal. Es va edificar on hi havia el minaret de l’antiga mesquita.

Barbastro

El campanar.

Abans d’entrar a l’interior de la catedral observem la interessant (i erosionada) portalada plena d’angelets i senyors barbuts.

Barbastro

Catedral. Portal d’accés.

Un cop dins us desnucareu de tant mirar enlaire. Les altíssimes columnes que es despleguen en un impressionant sostre de creueria que sembla un delicat brodat o un palmeral segons es miri.

Barbastro

Sostre de la catedral.

El magnífic retaule va ser construit durant més de dos segles per diferents artistes però tots ells van respectar una mateixa aparença que li confereix unitat, tot i que el primer el va començar amb alabastre i el següent es va decantar per fer-lo de fusta.

Barbastro

Detall del retaule.

Mireu la despampanant entrada barroca a la capella del Santo Cristo de los Milagros, que sembla un decorat de teatre amb el teló i tot. Per cert, dins aquesta capella hi ha un Crist obra d’Enric Monjo, escultor de Vilassar de Mar.

Barbastro

Capella del Santo Cristo de los Milagros.

I abans de sortir, fem una ullada a les pintures romàniques de l’àbsis de l’església de Vio amb un pantocràtor. Llàstima que l’andimari on l’han ubicat mutila una bona part de la catedral. Potser ho podrien haver posat al museu que hi ha al davant.

Barbastro

Detall de l’àbsis de Vio.

Sortim i ens dirigim al carrer Martínez Vargas per creuar el riu i veure la font del Azud, una mica massa restaurada pel meu gust i en la què, veient el verdet que s’hi fa, no m’atreviria a beure aigua.

Barbastro

Fuente del Azud.

Per acabar, unes passes més endavant podem admirar un molí i una premsa d’oli amb una biga de fusta de 15 metres de llarg.

Barbastro

Premsa d’oli.

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s