Situat una mica en terra de tothom, el parc de Torreblanca comparteix propietat amb Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.
A l’edat mitjana era una finca agrícola i va tenir una torre de defensa (d’aquí el nom), però a finals del segle XIX els marquesos de Monistrol d’Anoia van construir un palau envoltat de jardins la mar de romàntics i vés a saber què se’n va fer de la torre.
Amb les destrosses de la Guerra Civil gairebé tot va desaparèixer i avui només podem admirar una part dels jardins de regust romàntic. Ni palau ni torre.
És espectacular el llac amb grutes, un salt d’aigua i un templet dalt d’un turó.
Disseminats pel parc trobem escales, ponts, i unes esfinx que ja no pregunten cap enigme, però aixó sí, es tapen púdicament els pits.
També, en el lloc on antigament hi havia la torre, ara trobem un laberint vegetal, una mica xinxurrio si el comparem amb el d’Horta, però li dono el meu vist i plau perquè sento debilitat pels laberints.
Recentment s’han arranjat nous espais que permeten passejar i desenfocar la vista. La senyora de la foto, que no sabem ben bé com ha arribat vestida al mig del llac, contrasta amb una propera cova de rocalla on sembla que encara es venera una imatge de la verge.
Aquest parc és un d’aquells llocs que els barcelonins tenen molt a prop però no sembla que el conèixin gaire.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
- Quan: jo he anat a l’hivern, però estic segur que a la primavera ha de guanyar molt amb les flors.
- Qui: ideal per anar amb nanos: molt espai per còrrer i amagar-se, encara que pocs gronxadors. També hi ha una terrasseta on fer una cervesa.
- Com arribar: veure el mapa
- Saber més:
– història del parc
– full itinerari botànic al parc
