Entre la Serralada de Marina i la Serralada Litoral

Una petita ruta circular de 72 km de ruta amb moto per carreteres plenes d’encant que travessen els parcs naturals de la Serralada de Marina i la Serralada Litoral, a cavall entre el Maresme i el Vallès Occidental.

Sortint de Vilassar de Mar per l’N-II he enllaçat amb la B20 cap a Badalona on he agafat la BV-5011 fins a Montcada i Reixac, una carretera de 7 km desconeguda per a mi que passa pel centre del parc i és tranquil·la, envoltada de naturalesa i perfecte tant per fer amb moto com amb bicicleta.

Reconciliació.

Vull aprofitar aquest article per fer un manifest de desgreuge. Durant molts anys vaig estar convençut que Montcada i Reixac era el poble més lleig de tot Catalunya: travessat per autopistes i carreteres que no van respectar la seva fisonomia, amb una empresa de ciment que va escapçar la muntanya i ho va cobrir tot d’una densa capa de pols gris… Ho recordo tot fosc, trist, caòtic i ple de cotxes.

I avui m’he reconciliat. L’he trobat net, ple de color, amb el centre sense vehicles, el patrimoni restaurat, senders per caminar, … Ha estat una agradable sorpresa.

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac. El pont de ferro del tren

A veure, l’església és la que és i no té remei. El 1928 es va acabar una d’estil neogòtic que poc va durar, ja que al 36 va quedar totalment destruïda. Acabada la guerra van construir l’edifici que ara podem contemplar, amb un aire més que discutible.

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac. Parròquia de Santa Engràcia

Després he pres la carretera BV-5001 que porta a La Roca del Vallès i al cap de 2 km m’he desviat per una pista per visitar l’ermita de Sant Pere de Reixac del segle XI, tan transformada que costa identificar el poc que li queda de romànic.

Sant Pere de Reixac

Sant Pere de Reixac

La part bona és que es troba en un lloc que paga la pena anar-hi, tant per les magnífiques vistes com pels itineraris a peu que s’hi poden fer.

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac i la muntanya escapçada per l’extracció de ciment.

Desfent el camí per la pista de terra (que m’ha fet patir una mica perquè tinc els pneumàtics desgastats), he continuat fins a La Roca del Vallès on he girat pel trencall que porta a Òrrius (BV-5106).

És una carretera tranquil·la molt apreciada pels ciclistes i que puja un petit port de muntanya. Al seu punt més alt el travessa una pista de terra que agafem a mà dreta i a pocs metres trobem la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes, documentada des del 1191. Aquest punt és molt freqüentat per ciclistes, excursionistes, motoristes i tothom que vulgui gaudir de la muntanya, ja que aquí es creuen un munt de rutes de tota mena.

Sant Bartomeu de Cabanyes

Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

I després, reprenent la carretera que passa per Òrrius i Argentona he tornat cap a casa.

Nota als amics ciclistes: he perdut el compte de quants de vosaltres he vist avui fent infraccions de tota mena i jugant-vos la vida. Recordeu que, com que aneu per la via pública, les normes de trànsit també són per a vosaltres.


INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Itinerari: veure el mapa
  • Distància: 72 km. Ruta circular
  • Temps: 1:45 hores si no pareu. 3:15 hores fent visites (que és el meu cas)
  • Consell: algun revolt de la BV-5011 i  BV-5106 pot estar humit o gelat si ho feu a l’hivern. Aneu amb compte.
  • Info dels punts d’interès de Montcada i Reixac: web municipal
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s